Dia històric al mundial. No pel que va fer la gent, sino per l'esdeveniment. Després de 100 anys tornen les motos al considerat pels americans com temple del motor. A estos els agrada fer les coses a lo gran però els europeus tenim unes quantes catedrals ben repartidetes que no tenen res que envejar i que tenen molt més color que les ¿desertes? grades de este faraònic complex.
Les nostres conclusions després de vore el que passà foren, apart de fer turisme, que els nostres van anar a per feina, i excepte els de 250, als que els elements no els deixaren treballar, i algo en clar tragueren.
125: JA PUC MORI-ME. Enguany el nivell està per terra. Els unics que tenen nivell enguany son el campió en títol (KO en escafoides trencat) i el menut dels Espargaró (Encara una miqueta tendre però amb molt bones maneres damunt la moto). La teoria que formularem sobre la llimonà de paperet ací pareix que li funcionà al xauet. S'esperà unes voltes a atacar; pegà la fogonà i el salvà la campana, perque Espargaró becà i atacà una volta tard. Si la carrera no havera acabat a la seua distancia establida al tio este a lo màxim al que havera pogut aspirar seria a la medalla de madera.
Total, suposicions apart, ara ve el boato, cosa que els agrada als alcoians:programa especial en la Ser, l'alcalde el retor i els capitans moros i cristians a l'aeroport a rebrelo. Soles falta que li posen un carrer. ¿Pero el individu este no diu que és de Bocairent?; pa lo que li interesa.
250: POALADA DE AIGUA.
Per als nostres mal, perque es una carrera menos per al titol de Simoncelli. I la cosa prometia perque el monot li té ganes i Bautista està a la que salta. Estes coses eren les que es veien a finals dels 80 a 500 i ningú s'escandalitzava dels mossos que es pegaven els pilots.
MotoGp: LA MUNYECA HINCHABLE
La nostra munyequita vestidita de asul té fam de titol i el té a tir sense fer ningún extraordinari la propera carrera. Del nostres dir que a Elies el fastidià la pluja perque en sec rodava dels primers, que al Puto Amo l'aigua li ha sentat com aigua miraculosa i que Pedrosa ha clavat la gamba hasta les celles: canviar de rodes a mitjan temporada no és la solució. De la nit al dia no ixen els resultats en un conjunt que es treballa des de la pretemporà. I hasta final de temporà li tocarà menjarse-les en papes.
I de esta gent em quede en les derrapades de Hayden en entrenos en sec (brutals els xorros de fum que treia la roda) i que va repetir en carrera en banyat (i on no se li van posar de corbata com a la munyequita).
I ja vorem si a la pròxima informem.....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada