Cronica de Festes 2008

Un any més anem a relatar el que ha passat en aquestes festes de Gaianes 2008.

Com a fet diferencial, cal dir que com ja es va anunciar fa uns dies, hem tingut el privilegi de participar al programa de festes, tot un esdeveniment, i a més a més podem constatar que ha tingut prou impacte. Més pels que han callat que pels que han dit res. Pero impacte segur que n'ha tingut.

Anem per feina:

Abans de res, dir que aquest any hem pogut vore que els carrers els faltava algo de pintura potser pel tema de la crisi o veges si serà que la calç no lliga amb el nou adoquí. Ara allò que no es paga en pintura ho van pagar amb els roda-balcons nous. Hi ha qui tenia tota la colecció.

La Vespra:
A l'hora pactada el tradicional repic de Campanes que anuncia les festes.

Per la tarda i apurant, aquest any si que vam arribar a vore almenys com el radio-CD tocava i les ballaores feien la seua. Algun que altre braç caigut i en la apoteosi final, alguna infiltrada dels pobles del costat que sense traje ni res es van atrevir a ballar amb el consequent éxit, pero en algunes ocasions " el habito si que hace al monje".

Per la nit jarana de la bona amb la novetat que els novençans ens van obrir les portes de casa on ho vam passar d'allò més bé. Hi ha qui es va apegar a la cadira. I no va sortir en els tres dies.


El Primer Dia: La Mare de Deu de la LLum. I tocà de Gaita.

Dissabte de bon matí i no a l'hora pactada, les campanes van sonar i despres ens "van tocar la gaita".

Si, aquest any la novetat era que els despertaors oficials ja no era la Banda del poble, sino uns Gaiteiros de Chantada [ Poble amic ]. Aquí teniu un petit fragment d'aquest folklore.

Despres missa major, amb les autoritats [ menys un de cada banda], l'altar ple de retors i el cor Juvenil, que ja tindrien que anar canviant el nom, perque els anys passen i les noves generacions no estan pel "bello canto".

Per la tarda i despres de dinar....Pilota, encara que estava al programa de festes pero en el dia que no tocava així, el dissabte toca pilota.
La partida bona, pero la preparació va ser millor. Ara ja hi ha qui ja ha agafat turno per a participar a l'any que vé. Es lo que té la beguda.

Per la tarda, concert. Ara sí, per la Música del nostre poble, tots ben dormidets i ben contents gracies als gaiteiros, ara ja no tenien escusa de cansera. I la veritat es que ho van bordar.

I despres processó i el castell de focs [ que desde fa uns anys és l'unic que hi ha en totes les festes].

I després de la provessó com és de costum i tradicional toca acudir a la gran sablà.

Enguany hi haven ganes i es van concentrar més de trescentes persones a l’acte. En vista de l’exit de convocatoria hi haven canvis significatius i sorpresas respecte a la de l’any passat.
Per a rebremos teniem els tracicionals cacaus torrats per anar fen sed, però també ens esperaven una bona estesa de gambes embotits i productes ahumats; la cosa pintava bé. El servici esta volta si que portà la cervessa i tots els productes per remullar a l’hora i en temps raonables.
Apart d’estos entrants, enguany sí que podies demanar els plats que més ens abellien, res de sorprenent hasta ixes altures de l’acte.
Les sorpreses començaren a l’hora dels cafés i dels cubalibres. Comença a caure un poc de xirimiri que ascarotà a tota la concurrència que s’alçà de les taules per a buscar refugi. Això significava “perill de sinpa” i la maquinaria recaudatoria entrà en funcionament.
Nosaltres aparaularem que passariem a l’endemà a pagar perque hi hava una miqueta de rebombori i hi hava que establir prioritats. Ahí ens esperava la sorpresa major: a la taula erem 17 persones i sorprenentmen ens havien facturat 17 plats de gambes, on realment hi haven 7 (¿estariem pagant les taules dels que s’alçaren sense pagar??). Solucionat l’error i comentant la jugada més tard amb altres persones que assistiren a l’acte també ens confirmaren que el seu ticket també tenia “erros” pareguts.

A l’any que vé, vorem que ens espera.



Per la nit, conjunt banyat [ es a dir res] i discomobil. Aquest any ja no estava en la carretera, per seguretat. Pero alguna que altra imatge prou trista es va vore pels carrers...si mireu aquest link podreu comprobar que a algú no li va sentar massa be la "Cola".

Vore el Video del Youtube [Imatges encontrades pels membres del Sannedrin al Youtube, el s
Sannedrin no es va carrec aquestes imatges ni del seu contingut].

2on Dia: Sant Francesc de Paula.

I després del pet, a suarlo portant el Sant cap a munt.
A les 10 en punt....el Sant Pujava al galop cap a l'ermita i en arribar a tot el poble s'anunciava amb la nostra benvolguda campaneta, qui no recorde el seu só. Aquí el tenim:

En arribar l'Esmorzar ja estava preparat, coca, cocotes, aigua-sal i també pa i tomaca i cuixot.

Amb la panxa ben plena...al vici... hi ha qui va netejar el xapodromo, pero aquest any entre uns i altres ningú va portar les perres, volem dir les xapes. Així que com ningú estava jugant el retor va tindre pleno en missa. Pero no sabem si en la bandejeta aquesta afluencia es va vore reflectida. Açí també hem de puntualitzar que el cobrador oficial de l'ermita aquest no va passar la bandeja.

Així que amb la panxa plena i tots amb les butxaques intactes... cara avall amb alegria al só de la xirimita. Al Sant li van pegar la volta a la olivera per a que la collita d'aquest any siga bona, i a un altra olivera per a que l'oli estiga a bon preu.

I quan vam arribar al poble, al pobre santet ja no sabia per on li caia el raïm. Menos mal que l'anda es dura i els portadors havien esmorzat com tocaba.

Per la vesprà, passà de Xirimita. Amb la Xafigà de Muro. Provessó i Traca multicolor...

Per la nit...La gran cordà... " hay si haguera portat ulleres!!!".

[ vos posem el caramelo en la boca i vos el llevem. Posteriorment es publicarà un especial Cordà08].

3er Dia. El Cristo.

L'ultim dia...el tema estava un poc tort. Després de tant de dia de festa i de la borrachera de polvora que vam tindre la nit passada...podem dir que va ser un dia de preparació per a la nit.

Al Cristo aquest any també li ho van fer "guapet" despres de la processó. I li van tirar una traca multicolor i tot.

I per la nit LA TROYA. Encara que aquest any no hi havia massa troyano per la plaça.
Es per això que s'ha obert el debat de quan es millor fer els disfrassos. El sannedrin en poc possarà una enquesta on tots poden opinar.

Tambe va faltar el tronco-movil del Totmotor. Ja ho diuen no tots els anys potser diumenge. La menció especial aquest any es per al corralet. I aquí va l'homenatge del Sannedrin a ells:

El 2on Dissabte: El Resopó.

Despres de passar la setmana de dances amb l'unica activitat programada a la que no podiem assistir. La qual va ser el sopar dels jubilats. Va vindre el dissabte. I aquest any ens hem quedat fins al resopó. O com dirien alguns, "a escurar el caldero".
El segon dissabte vam tindre sopar de "sobaquillo" a la plaça, discomobil i una mica més de jarana. La gent va estar animada i destaquem el joc del escondite i el ball de SARDANA que es van pegar a la plaça del poble cantant l'himne del Barça...

Ay! Si ho veu Carod, li ixen les llagrimes. Al pais Valencia ballant Sardanes... [ ssshhht, que no s'entere Camps, que aquest ens talla el grifo]

Al cap i a la fi...totes les festes s'acaben igual, al dia seguent sense ningú al carrer i un dia prou trist...així que com sabeu...

BOIRA AL BENICADELL - PICA ESPART I FES CORDELL

FINS L'ANY QUE VE.