Article Gaianes 28-5-07

No et limites a contemplar
aquestes hores que ara vénen,
baixa al carrer i participa.
No podran res d’avant un poble
unit, alegre i combatiu.

Vicent Andrés Estellés

Això és el que va passar ahir més o menys a Gaianes. Dia emblemàtic en la seua història democràtica. La gent no es va limitar a contemplar. La participació electoral va ser molt alta. La gent va eixir al carrer a votar (alguns amb més dificultat de moviment, altres amb menys) i a assabentar-se dels resultats. La plaça i l’Ajuntament durant el recompte de vots estaven plens. El capoll no va poder amb el mur d’atabons que alguns ciutadans van conformar. Alegries per uns, moltes penes per altres (perquè serà si al cap i a la fi els polítics són, o deuen ser, sense ànim de lucre i han de mirar per l’interès comú de tot el poble?) la unió i el combat democràtic d’una part del poble ha donat resultat.

Espere que aquesta original divisió siga ben entesa pel poble i siga l’origen d’una nova era. Una nova era on la identitat gaianera no siga utilitzada per segregar i excloure als gaianers parentals residents en altres llocs. Per favor, llegiu el llibre d’Amin Maalouf Identidades Asesinas si teniu cap dubte del que és la identitat. Hi ha una frase que diu: “Muchas personas están demasiado educadas para hablar con la boca llena, pero no les preocupa hacerlo con la cabeza hueca”. Una nova era on la residència a un poble diferent al natiu siga entesa com un enriquiment personal per aprendre de nous serveis que un poble, per llàstima, no pot donar (És un delit per a la identitat gaianera anar a estudiar a una universitat vivint a un ciutat?) o com una forma de guanyar-se el pa de cada dia al tenir el treball fora del poble (ha de renunciar una persona a exercir la seua professió a un altre lloc perquè no el taxen de foraster?). Siga per estudi, siga per ofici, això no lleva a sentir emocions i estima pel poble i per la gent. A estar dispost a fer tot el possible per tornar al poble encara que siga en les dates senyalades per les festes (Què bons són els vermuts i les converses amb la gent familiar i coneguda!). A tornar per retrobar-se amb la gent perquè s’estima, i perquè és d’elogiar que dia a dia li donen vida al poble i fan que aquest no es convertisca en un poble fantasma. A voler-lo i a estimar-lo des de la pluralitat i no des de l’homogeneització del poder. I amb aquests bons sentiments és com s’ha de reconstruir un poble perquè estiga unit i puga ser alegre. Cal construir un poble on es respire una atmosfera feliç i festiva. On les cares de la gent pel carrer puguen intercanviar somriures i salutacions que, vulguem o no, alegren la vida a totes les persones. Un poble on la moral de “estimar al prójimo como a uno mismo” y “haz el bien y no mirar a quien” es porte a la pràctica. Sóc dels que pense que en el fons del cor tots tenim bons sentiments, i encara que alguns els coste més submergir-se fins on els tenen enfonsats no per això no existeixen. Tal volta Rousseau tingués un poc de raó al afirmar que l’home és bo per naturalesa i que la societat i la cultura és el que el fa corrosiu. Per si de cas fos així acabem amb aquestes característiques negatives de la societat i la cultura, almenys a nivell de convivència de poble és possible, que en últim terme els perjudicats són els xiquets. I aquests, des de la seua innocència no tenen perquè carregar amb els nostres defectes.

Diuen que “d’un bolet, una lliçó”. Doncs aprenem de l’experiència i tinguem sempre com a referent els vertaders valors humans. No hi ha res immutable: ni els atabons, ni els capolls, ni les gavines. Un proverbi xinès diu que “allò que és immutable és la mutació”. Si la reptem, que siga per fer continu la bona harmonia i el bon conviure gaianer des de la unitat i integració i no des de l’exclusió. Recordeu:

“El pueblo! Unido! Jamás será vencido!”

By Uno que estima a GAIANES.