Enguany les cròniques de RadioBox no s’han prodigat molt, a pesar de que sé que hi ha gent esperant-les, per això hem preferit reservar-se per a les grans ocasions.
El títol de la crónica, encara que WanXú ja l’haja utilitzat, té gran simbolisme per als mebres del Sannedrin. Encara que si algú per curiositat ho busca al diccionari el seu significat no tindrà res a vore al que nosaltres li donem: 3 grans victòries dels nostres.
Com es costum i sempre que podem, el GP el començarem el divendres acudint per vore part dels lliures i per controlar un poc la situació. Accedirem al ciruit amb la recremor que ens deixà el GP de l’any passat, que si no recorde mal ho calificarem com a “pagar i plorar” per les pèsimes carreres que es vegeren.
El primer que ens trobarem el divendres a la una i mitja va ser una zona comercial prou animada on de bones i primeres podies fer-te una foto en el podi i en la moto del Stoner (això si, sense pujar a cavall ni tocar-la).
L’oratge es comportà bé i les ràfegues de vent no foren fortes. De seguida Lorenzo es dedicà a marcar voltes ràpides i el nostre “amic”, el del medio pollo (endevineu si el caldo es de pastilla), no trobava la manera de fer correr la moto. Al final el que millor ritme durant tot l’entreno va tindre va ser Loren, però Stoner, com sempre, en mitja dotzena de voltes es quedà en el millor temps. El recaet del dia succeí a 10 minuts del final: Estava el mediopollo entrant a Doohan tranquilament i Loren li fa un interior d’ixos per a medir el grosor de les pegatines a léntrada de la curva, ixint després de curva fent un cavallet. Com és normal, el caldo es va posar a bullir i li la tornà en Nieto, on segurament si mirà a la gent que estaba a la recta de darrere voria a la gent aplaudint-li, però mira per ón, no estaven aplaudint-li a ell, sino al que portava darrere, que es passà tota la recta fent un cavallet en una mà i amb l’altra saludant al respetable… ara pregunte, Això es va vore a la tele?
Quan començà el 250, l’oratge es rebolicà i decidirem retirar-se perque el cotxe parava una miqueta lluny i hi hava que guardar forces per als oficials.
El dissabte, fent cas del ditxaratxo que diu “si al circuito vas, de lo que traes en la nevera comeràs (i beberàs)”, i amb tota la representació al complet aplegarem a bon hora per gaudir dels oficials. Com sempre, cap problema per a passar per la aduana la cervessa com a “aigua mineral” i el café com a refrescant “cocacola”, liquids imprescindibles per a passar un bon grapat d’hores mirant motos. La primera faena en aplegarva ser plantificar la bandera per a pendre possessió de la grada.
125: Tot controlat
L’equip del naripa controlà l’entreno sense cap oposición i la cosa és un mà a mà del campió i de l’anglès. El d’alcoi ni està ni se l’espera…
MotoGp:
Stoner mana fen poques voltes i el caldodepollo està una miqueta indigest i no aplega a clasificar en primera fila. Ambientillo a la pista i a la grada…
250:
Un desconegut Barberà (mundialmente conosido por el primer monòt de tots en el mundo mundial) aconsegueix la pole davant els dos que es jugen el mundial. L’entreno es demorà perque l’aire feu de les seues…
I després, com teniem reservada habitació al Hostal Fregoneta, ens dedicarem a montar el vivac al parking del circuit, a pesar de la brisa marina que feia…
A pesar de tot, i com es pot observar, ens ferem una mariscà de cuidao i per si de cas ens posarem roba d’abric…
I aguantarem fins a ben entrada la nit, a pesar de que algú la començà amb mala pata i se li quedà el turmell com el de CristianoRonaldo.
El diumenge,
Ai el diumenge! La que ens esperava! . Encara que siga adelantar el que succeí, s’ens ompli la boca amb la paraula TRIUNVIRATO!!!!!!!
En arrancar el Warm up ja estavem (almeys un servidor) ubicats a la grada i per el que es va vorer pareix que tots els pilots tenien la moto a punt, inclús el mediopollo es va permitir millorar el temps de l’entreno. Per la zona comercial es varen vorer alguns personatges peculiars…
125: COPA ASPAR
Smith va fer un amago de que no li anava la moto bé en la volta de calfament però quan s’apagà el semàfor es posà al capdavant i a la primera pasada per meta ja portava un avantatge de més de 1 segon. Simón s’engantxà poc a poc i es guardà la polvora per al final. Els altres jugaven en altra divisió i no contaven per a res, sobre tot Japucmorime, afonat en mitg del pilot.
El final, ja el sabeu ultima volta a base de repassades i bandereta per a Simón.
250: LA CURVA QUE DECIDIX MUNDIALS
Ací ja sabem que guanyà Barberà, però descriurem el que passà a Doohan.
En el primer terç de carrera payasete anava per darrere del japo, li fa un adelantament “marca de la casa” i el descentra (cosa que pretenia). Aoyama s’en ix a final de recta de meta i salva la caiguda. Si entra en la posición 11 i guanya payasete encara és ell campió. Per sort entra en pista en ixe lloc, mentre payasete comença a tirar i es posa primer adelantant a Barberà.
Barberà es refà de l’adelentament de payasete i comença a apretar-lo, i ara vé lo bò: Entrant en Doohan a payasete se l’in va la roda de davant i acaba rosegant pedra a l’escapatòria; la reacció de la grada és inmediata, la gent comença a riures d’ell, a fer-li botifarres i a cantar “tirate de la moto…”. Unanimitat total en la grada. Després cada volta que passava el samurái tota la grada l’aplaudia, i quan acabà toca botar-li foc a la traca… IM-PRESIONANT, com al 2006 en el titol de MotoGp
MotoGp: Volar por los aires
Altra vegada a Doohan. En la volta de calfament Stoner entra dels ultims a la curva, però, Ai! en eixir!, la moto el tirà per orelles com una autèntica 500, 4 metres per amunt i una tossalà de les que marquen época!. L’esclafit va ser de cuidao!. Al final el resultat ja el sabeu, tercera victoria del matí i TRIUNVIRATO!!!!
Con sempre es varem esperar una miqueta per a que passara l’embús, i a casa…
I així acaba la temporada 2009, i l’any que vé, si ens deixen, més…
End of Tansmission
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada