Era l'11 de Setember,
de 1977,
el pare treia la bandera
....
Així escomençava una cançó del mitic grup SAU, una cançò que quan un la sent, li agradaria ficar-se en la pell d'aquell sentiment que va moure a un poble ara fa 33 anys.
Ahir 10 de Juliol de 2010, el poble català va tornar a traure les banderes i els seus sentiments al carrer i nosaltres vam tindre l'oportunitat de viure aquestes emocions que feia tant de temps que buscavem.
Una festa, va ser una festa de germanor de tot un poble unit i amb una sola veu.
I allí en mig estava jo, el que vos parla: Uns anaven en contra del Tribunal Constitucional, altres buscaven la indepència, altres expresaven el seu rebuig a un nacionalisme l'espanyol que en els últims anys és més colonitzador que democràtic. Jo al·lucinat pels esdeveniments que estava vivint sols disfrutant de l'ambient de festa i acompanyant a un poble unit digne d'admiració.
I amb la pregunta al cap: Qué m'ha mogut a estar aquí?
Després d'acabar la marxa i pensar-ho vaig trobar la resposta tant senzilla i fácil com sent part d'un poble que vol decidir per ell mateix, i no pel que li impossen els altres. O això no és la democràcia?
de 1977,
el pare treia la bandera
....
Així escomençava una cançó del mitic grup SAU, una cançò que quan un la sent, li agradaria ficar-se en la pell d'aquell sentiment que va moure a un poble ara fa 33 anys.
Ahir 10 de Juliol de 2010, el poble català va tornar a traure les banderes i els seus sentiments al carrer i nosaltres vam tindre l'oportunitat de viure aquestes emocions que feia tant de temps que buscavem.
Una festa, va ser una festa de germanor de tot un poble unit i amb una sola veu.
I allí en mig estava jo, el que vos parla: Uns anaven en contra del Tribunal Constitucional, altres buscaven la indepència, altres expresaven el seu rebuig a un nacionalisme l'espanyol que en els últims anys és més colonitzador que democràtic. Jo al·lucinat pels esdeveniments que estava vivint sols disfrutant de l'ambient de festa i acompanyant a un poble unit digne d'admiració.
I amb la pregunta al cap: Qué m'ha mogut a estar aquí?
Després d'acabar la marxa i pensar-ho vaig trobar la resposta tant senzilla i fácil com sent part d'un poble que vol decidir per ell mateix, i no pel que li impossen els altres. O això no és la democràcia?
I tant que això és la democràcia!!!! No contra l'opressió dels pobles!!! Amunt l'autodeterminació! I sempre per la via democràtica com fa el nacionalisme català! Són dignes d'admirar. Llàstima que al País Valencià encara no es cregam el que som i podem arribar a ser!!!
ResponEliminaEnveja sana vos tinc de no haver estat allí. Però me n'alegre i vos done les gràcies de compartir amb la gent aquest sentiment tant democràtic.