Inaguració de l'Autovia

No és molt grat per la meua part comunicar-vos,que el tram Port d'Albaida-Muro-Cocentaina,s'inaugura dissabte de matí.

Com tots sabeu o quasi tots,he estat un defensor radical de la NO CONSTRUCCIÓ,d'aquesta autovía i de qualsevol altra que perjudique,tant a la gent com al medi per on es fà.

Aquestes ultimes setmanes,m'he estat barallant,A GRITO PELAO,amb tots els responsables de la construcció de l'autovía,per tal de que em deixaren les coses minimament arreglades al pàs per on visc.

Per desgracia,no he aconseguit rés......

Merda i més merda per on mires,les coses mal acabades,la gent amb preses per tal de que,EL AMIGO BLANCO I EL CHAQUETERO DE TURNO,ja sabeu a qui em referisc,vinguen demà per tal d'inaougurar aquesta autovía amb pernil,ví i unes cuantes rises absurdes,EN ESTA ÉPOCA DE PLURALITAT,AUSTERITATI I RETALLS PER DOQUIER,que jo ja l'ha anomene:L'AUTOVÍA A LA CRISI.

Finalitze aquest comentari,encara que xicotet,però que reflexa la meua indignació,diguent que espere que tot el que ha costat la construcció,tots els esforços,i les meues queixes,no queden en l'oblid,i que esta autovía aporte algo de prosperitat,es a dir:

QUE SERVISCA PER A ALGO....

No deixeu de lluitar per a que burrades com esta,no tornen a pasar,per que al meu pareixer,S'EN HAN PASSAT TRES POBLES.

SALVEM LA VALLETA!!!

Cuando Pep lloró por Zubi

Reportatge aparegut en "El pais" : http://www.elpais.com/articulo/deportes/Pep/lloro/Zubi/elpepidep/20101124elpepidep_6/Tes

Això és voler al Futbol:

"Andoni Zubizarreta no pudo evitar que ayer, al entrar en el hotel Pentelikon, le asaltaran los recuerdos. Fue en él donde pasó su última noche como futbolista del Barcelona después de encajar cuatro goles y perder la final de la Copa de Europa de 1994 ante el Milan. Una noche que empezó con el desprecio público de Johan Cruyff hacia el Milan -"ellos fichan a Desailly y nosotros a Romario", dijo a la prensa; "da igual cómo juguéis; sois mejores y vais a ganar", anunció el profeta a sus jugadores- y terminó muy mal: 4-0. Una noche que para Zubi fue especialmente larga porque el vicepresidente, Joan Gaspart, le comunicó al día siguiente que, atendiendo al deseo de Cruyff, el club no le renovaría el contrato. Aquella noche, en Atenas, empezó el desguace del dream team y el guardameta internacional, el número 1, fue el primero en caer. Puede que no fuese casualidad que desde aquel 19 de mayo, el día después de perder contra el Milan, el entonces portero y hoy director deportivo del Barça no hubiera puesto los pies en Atenas. "Vengo a cerrar el círculo", bromeaba ayer.

Nadie de aquel grupo ha olvidado la imagen: Cruyff paseaba por el enorme vestuario del viejo estadio Olímpico con las manos dentro de aquella gabardina beis que parecía darle suerte, un mudo entre mudos. Solo los tacos de las botas sobre el suelo rompían un silencio que hablaba de la humillante derrota sufrida apenas unos minutos antes. Un silencio que, según recuerdan los presentes, rompió Zubizarreta, que no era el capitán -el entrenador designó de forma unilateral a José María Bakero como sustituto de José Ramon Alexanco cuando el cargo le correspondía al portero-, pero ni falta que le hacía para tomar la palabra. Como tantas veces, Zubi dio un paso adelante y, tratando de levantar a aquellos jugadores desconsolados, roto como estaba, sacó fuerzas de donde no le quedaban. "Sí, sé que dije algo, pero no recuerdo exactamente qué", comenta ahora. "Nos recordó que éramos campeones de Liga, que el año que viene podíamos volver a intentarlo, que tendríamos otra oportunidad...", relata un testigo de aquel mal rato. Lo que no sabían todavía, ni Zubi ni nadie, es que Cruyff ya le había sentenciado, que era su última noche en el Barça.



Zubizarreta madrugó el jueves 19 de mayo. De hecho, durmió muy poco, casi nada. Así que, cuando se despertaron los niños, bajaron a desayunar a un salón desierto. Ane, su esposa, decidió que lo mejor era pasar la mañana en la piscina y nadie lo puso en duda. Markel y Luken no tenían bañadores, de manera que se acercaron a una de las tiendas del hotel para comprarlo. Justo entonces, Zubi, con esa mirada periférica tan propia de un portero, vio entrar al presidente, Josep Lluís Núñez; a Gaspart, a Cruyff y al segundo entrenador, Charly Rexach, en una sala. "Ane, en esa reunión se decide nuestro futuro", le advirtió a su mujer.

Esa misma mañana, en el bar, Zubizarreta se cruzó con Gaspart. "¿Tienes algo que decirme?", le preguntó. "No, ¿por qué?", le contestó, tenso, el directivo. Cuando volvió a la piscina, Zubi avisó a su esposa: "Ane, todavía no lo sé seguro, pero no me van a renovar. Me temo que nos vamos de Barcelona". Horas después, subiendo al autocar, camino del aeropuerto, insistió: "Joan, ¿seguro que no tienes nada que decirme?". Ángel Mur, sentado como siempre en la tercera fila del autocar, sabedor de muchas historias que los jugadores solo cuentan en la camilla del fisioterapeuta, fue testigo de la conversación. "No te vamos a renovar. Cruyff no te garantiza el sitio y...". Discreto, siempre, Mur se mordió la lengua para no decirle a Gaspart que sin Zubizarreta el dream team ya no tenía ningún sentido. Zubi solo le dijo una cosa, suficiente para saber su opinión: "Nunca, en ocho años, nadie me ha garantizado el puesto. Me lo he ganado yo mismo".

Aquella mañana, en Atenas, Zubizarreta dejó de ser jugador del Barcelona. Días después, en un restaurante de la calle Aribau, se despidió del equipo. Le regaló unos guantes a Mur -"después de ocho años, el final siempre llega demasiado pronto", escribió en ellos- y superó el trago de consolar a su compañero Pep Guardiola, al que había descubierto llorando en una esquina.

La vida ha querido que ambos vuelvan juntos a Atenas: Guardiola, como entrenador, y Zubizarreta, como director deportivo. Puede que no sea una final, pero hoy también se juegan un trozo de la Champions."

La Llebre en València.

Ieeeeeeep. Ja estic per ací.

La mitja de valencia un èxit. Marca personal (temps real) 1h25m25s. El temps oficial és el del crono oficial, el temps real és quan jo passe per baix l'eixida. Sempre hi ha un desfasse.

El dia pintava mal. Fred i molt de vent. 8000 corredors per allí fent l'orso. Per primera vegada eixia sense rellotge, pulsometre... anava a pel, per sensacions. El primer km va ser prou caòtic. Una garbera de por, els mes lentos com sempre estaven davant fent tapó i tot lo mon esquivant i adelantant per on podien. Jo vaig triar el carril bici per fugir del mogolló i aixina i tot els 2 primers km vaig perdre 30 segons. A partir de ahí terreno despejat i a sac. El primer 10.000 em va eixir un poc lent (sempre vols guardar un poquet). Deuria de haver estat en 40m30s, vaig perdre 1minut que despres costa molt de reuperar. La segona part a tope per recuperar fent els ultims km els més rapids. El 2 ultims, pel circuit de la F1 van ser llargs i durs però sabia que la meua millor marca (Santa Pola gener 2010) 1h26m48s podia caure. Al final l'esforç va mereixer la pena i ho vaig, o millor dit vam (Cano venia amb mi i també va fer marca) aconsseguir.

Queda el tro final. El 12 de desembre I Marató Internacional de Castelló. Intentarem aprofitar el bon moment i fer marca (baixar de 3h21m39s).

Ale xicots!

Aci teniu l'enllaç de la classificació:

http://www.carreraspopulares.com/fullscan_2010/V1_FS_detalle_corredor.asp?fr_id_corredor=432

Pastillas contra el dolor ajeno

A les farmacies les podeu trobar, al preu de un euro, i és una forma de colaborar

http://www.msf.es/pastillascontraeldolorajeno/email/invitacion-pastillas.html

Un gran director, un gran concert

Aquí podeu disfrutar del concert emés per RTVE de la "Unidad de Música del Regimiento de Infantería"que interpreta el Concert: "La música militar en los albores de la Independencia Americana".

El concert està dirigit pel nostre veí José Manuel Mogino.

Vore el concert...->

15056

El Club Pilota de Gaianes ens oferix el numero 15056 per a la grossa de Nadal. Hi han dècims i papeletes.

Per conseguirles busqueu als membres del club o als punts de venda habituals.

COlaboreu amb ells!!!

RESUM DE L'ULTIMA CARRERA DE F1

Una temporada ..10 [ By Wan-xu]

Així podriem resumir la temporada de motos d'aquest any 2010.

Una temporada 10 en quant als pilots nacionals:
- Campió i subcampió en 125 - Marquez i Terol
- Campió i subcampió en Moto2 - Elies i Simon
- Campió i subcampió en MotoGp - Lorenzo i Pedrosa

Una temporada 10 en quant a l'emoció de les carreres:
- Recordem el GP de França on Lorenzo li va guanyar la partida a Rosi
- Recordem la gran remontada del Marqués en el GP de Portugal
- Recordem les carreres de Moto 2 i les seves derrapades.

Una temporada 10 en Resultats carrera a carrera:
- Menys la ultima carrera de 125cc totes les altres el guanyador va ser un pilot nacional.
- Han estat 9 vegades en 125cc les que els tres primers van ser els nostres pilots.
- Han estat 2 o 3 TRIUNVIRATOS, es a dir que guanyavem en 125, Moto2 i MotoGp.

Malauradament també ha estat una temporada per a no oblidar en quant a accidents:
- Especialment el de Tomizawa. [R.I.P.]
- L'amic Nieto casi la palma en EEUU.
- La gran trompada de Carmelo morales en recta de meta del GP de Catalunya.
- Els accidents de Rosi i de Pedrosa.

I possiblement la primera temporada en molts anys que ningun membre del sannedrin pot acudir a cap carrera nacional i això que aquest any en van haver quatre.

125cc. Una temporada que acaba per a no oblidar. Hem estat "els putos amos", tots esperavem vore la bandeja d'Alcoi plena pero Terol es tindrà que conformar amb un carrer i mira que aquest any ho tenia de cara, pero el noi que bevia "red bull", l'ha superat amb totes les de la llei. Un campió es demostra en els pitjors moments i això ho va fer Marquez al GP de Portugal.

Moto2. La novata que no ha decebut. Que dir de la cilindrada que li ha donat la xispa a les carreres, hem tornat a vore derrapades impossibles i s'ha demostrat que quan Elies té una moto en condicions aquest pilot té molt per a dir. Aquí s'ha vist qui té manetes i qui te manasses per a dur una moto.

MotoGP. " El Rei ha muerto, Vival El Rei!!". Amb autoritat amb eficaciá amb gran talent i carrera a carrera, Loren s'ha anat impossant a tots. Ha estat el millor pilot i la millor moto en diferència. Pedrosa a fet un gran mundial de mitja part fins al final, llàstima de la caiguda que va tindre sino haguerem vist una mica més d'espectacle. PER FI AQUEST ANY HEM VIST CARRERES EMOCIONANTS EN MOTOGP.
De Rosi no cal dir res, una pena la caiguda, esperem que l'any que vé amb la Ducati faça realitat el somni italià. ( ja vorem)

Ara ens despedim fins la propera temporada...i com no les companyes moteres també marxen...

fins aviat...

Fira 2010

Arriba tots Sants i com és tradició la Fira de Cocentaina cada any vé amb més coses.

Aquest any hem pogut gaudir-la de forma plena, ja que amb un cap de setmana de 3 dies hi ha per a molt.

Dissabte de bon matí, no ens va faltar un bon esmorzar per a agafar forces. Xulles, llonganises i l'aspencat dos pitxers de cervessa i a correr. Que millor per a escomençar el dia.


Aquest any el dissabte al matí no es veia molta gent, la fira es veia bé, pero primer de tot vam notar la falta d'algun que altre expositor, com per exemple no hi havia massa marques de cotxes així com el tema de tractors estava un poc fluix, per exemple els Massey Fergusson no van arribar.

Podem destacar que la novetat més important d'aquest any va ser celebrar la Primera Fira del LLibre, on els escritors locals i de les rodalies van acudir a presentar i firmar els seus llibres, a la vegada que també els lectors podien parlar directament amb ells. Aquí teniu unes fotos d'una consagrada escritora com Isabel Clara-Simó i d'un novell escritor contestà Juan Fran, entre altres dels que van passar per la carpa preparada per a l'ocasió.

Presentació del LLibre de Isabel Clara-Simó [ dreta]

Presentació del llibre: Secretum Templi de Juan Fran Ferrandiz [ esquerre] presentat per Jose Cantó [ dreta]

Després de culturitzar-nos una mica, vam pegar una volteta per les parades tradicionals de torrons i pan-figol, comprar uns quants datils i com no una vareta de "regalicia".

Diumenge al matí hi va haver "MATINAL MOTERA", una manera de juntar als moteros davant un bon esmorzar i disfrutant de les motos del GP de Portugal. Ninguna moto del sannedrin es va acostar, pero per l'any que vé ens l'apuntem.

Com a curiositat ací vos posem aquest tractor...que té el manillar i el seient al revés. 10 punts per a qui adivine això per a que serveix.


Fins l'any que vé....

T'ESPEREM ESTE DISSABTE

Este dissabte 6 de Novembre a les 18:00 hores t'esperem al Centre Cultural per a donarli una solució a l'organització de la nostra estimada Cavalcada de Reis.
Esperem la teua participació, perque sense la gent, no es fa la festa.

VIST PER A SENTÈNCIA

Estoril ha posat a cadascú en el seu lloc. El Marqués no deixa perdre la seua oportunitat a pesar d'un error garrafal. L'eslalom de l'eixida de la segon carrera per colocarse de últim a tercer en la primera curva val un mundial.

Del d'Alcoi, tampoc podem parlar mal, va estar ahí davant en les dos carreres, però no va poder fer res enfront al Marqués. Ara, el que no m'explique és com volen posar-li el nom d'un carrer a un tio que encara no ha guanyat res.... coses de Sedano.

Les coses estàn molt costera amunt, però al Ricardo Tormo ja ha passat algun miracle (2006, Hayden vs Rossi), i per que no en pot passar altre?