Gallina vella fà bon caldo, això és la sentència que va deixar el nostre amic quan va acabar el mundial 2009, però pareix que ixe mateix caldo no li ha sentat tant bé en este començament de temporà.
Encara no es sabia l'abast de les lesions ja hi haven veus que dien que qui guanyara sense ell a la pista no tenia el mateix valor i que si altre aconseguix el titol a final de temporada, este estarà "devaluat".
Cal dir que per a guanyar campionats hi ha que aplegar "sencer" a final de temporada, i repassant les graelles de hui, i de sempre, han estat plenes de pilots "apedaçats", que al tard o al pronte s'han adjudicat algún títol.
Pensareu que ara vaig a defenestrarlo definitivament, a enterrarlo i posarl-li una corona de flors al damunt; pues no, vaig a fer un poc de memòria i rememorar situacions quasi calcades al que ha passat este ultim cap de setmana.
1992. El doble campió Wayne Rainey no alça cap en la seua Yamaha i un desmelenat Mick Doohan domina el campionat amb mà de ferro fins Assen. En els entrenos del Gp rodant a un ritme que xulejava a tota la graella, cau de manera que quasi perd la cama dreta. Tornaria a pujar a la moto a Laguna Seca i no acabà la carrera: el tingueren que arreplegar de terra al "sacacorchos" perque no tenia prou força per a canviar la moto de direcció.
L'any 1993 el va passar en blanc, però a partir del 1994 fins al 98 uns quants varen patir la seua dictadura. Rainey guanyà el tercer mundial a base de remuntades i de partirse la cara amb Schwantz.
1993. Amb Doohan fora de joc, Rainey defen el titol davant Schwantz. Les motos acaben més de una carrera amb pintura del contrari en els propis carenats i l'igualtat és màxima. En la carrera de Misano Rainey vol escaparse de Schwantz i acaba en la cuneta clavant el casc a terra en tan mala fortuna que des d'entonces està a una cadira de rodes. NINGÚ questinà el títol de Schwantz, però sí que es tingué molt present el que li succeí a Rainey. Així de dures poden ser les carreres.
1997. A Doohan li ha eixit un grà al cul i està al seu equip. Li diuen Alex Crivillé (subcampió al 96). Altra volta Assen, però ara li toca a Crivillé: la mà esquerra se li queda enganxada entre la moto i l'asfalt i quasi perd el dit polze. Conseqüencia: temporada quasi en blanc i quart títol per a Doohan. La pregunta és:¿Que havera passat si Crivi havera estat en condicions?
1999. Doohan cau als entrenos del Gp en Jerez. Ja no tornaría a pujar a una moto de competició. Crivillé pelea el titol en front a la Suzuki de Kenny Roberts, i altra volta NINGÚ questiona al campió.
2010. Mugello. Altre gra al cul en l'equip del campió. Lorenzo domina l'inici de temporada davant una arrancada fluixa del defensor del títol, tot hi ha que dir-ho, recuperant-se de una clavicula trencada. El ritme ja no el marca el campió i hi ha que apretar les dents i remuntar. El resultat ja el sabeu, de moment a l'hospital i a recuperarse. Del que s'emporte el titol a final de temporada, ja en parlarem, que falten moltes carreres....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada