LA LLEBRE AL QUEBRANTAHUESOS 2010

Aigua, vent i molt de fred son els protagonistes de la 20 edició de la Quebrantahuesos 2010.

Tot comença el divendres amb la retirada de dorsal i visita a la fira amb ilustres com olano, beloki, escartin i companyia firmen autografs. Retirem el dorsal i cap a Jaca on tenim l´hotel. Soparet a base de pasta i a les 11.00 hores a la saca.A les 5.00 hores despertà a l´hotel. Som uns 40 cicloturistes de tota la península. Esmorzar a les 5.30 a base de pasta, fruites i bolleria i a les 6.00 eixida cap a sabiñanigo. A les 7.00 estem a l'eixide.Dia perfecte al poble per practicar el ciclisme, uns 12 graus i solet. Al fons, a uns 500 metres d'on estic jo es veu l'arc d'eixida. Una serp de gent per davant i per darrere. Uns 6000 ciclistes prenen l'eixida. Des de que tiren el "chupinazo" fins que passe jo uns 10 minuts.

Primers km de locos. Ritme molt alt, mtja quasi de 40km/h i en pelotó. Dos montoneres guapes però em salve i avant cami de Jaca. Es roda pel pla i baixades molt ràpides. Anem direcció França, passant per Canfranc a buscar el primer port del dia SOMPORT. La pujada es bona, molt llarga però va de menys a més i es puja a bon ritme. A meitat port ja es veuen un nuvolots negres qye van tancant el cel. Al moment aigua (km 35 i no para fins al 170). Com anem pujant la sensació de fred no es molt forta. Al pocs km de coronar anem vegent que molts baixen en direcció contraria. Fins i tot arriba un moment que es pensem que pot haverse suspés la carrera. Ai collons, quan coronem i comencem a baixar em done conter de pq se'n tornavem. La temperatura ha baixat fins els 5 graus. la pluja i el vents son forts i la roba que portem es d'estiu i mullada. La baixa es infernal. La boira es suma als elements i l'organització a de posar voluntaris a les curves amb xiulets per avisar al cclistes de que ve curva. El fred es extrem. No puc cambiar els pinyons, els dits no em responen, tinc de mirar les manetes del frenos per assegurar-me de que estic frenant. la situació es complicada. Els 30 km de baixada es fan interminables. Sols pensem que arribeel pla per descongelar-se. Durant la baixada pense seriament en retirar-me. No puc ni frenar! li comente a Cano que m'anima per continuar endavant.

Recuperem un poquet, el fred ja no me se'n va, el tinc al ossos, i planejem per carrerteres de frança. Passem Escot i encarem el Marie Blanc. Estava desitjan pujar. Port amb poca altura 1035 metres i pocs km 10. Els primers 6 al 4 i 5% i els ultims 4 molt durs, mitja del 12% (com la pujada del pantano per anar a planes). Possem tot el desarrollo 27 dents i amunt. Disfrute pujant pq desapareix el fred però continua la pluja. Molta gent en la pujada i hi ha de anar emb cura de que no et paren pq sino ja no pots arrancar si no t'espenta la gent. Coronem a bon ritme, estem a mitat carrera km105 i carreguem aigua, sals, i menjem un poquet al avituallament.

Baixada forta, perillosa en sec imagineu ploent a canters, torna el fred però avant. De seguida anem a buscar el Portalet, quasi 30km de port. Passem pel desvio que porta al Aubisque. Comencem a pujar a bon ritme. Seguix ploent però pujant no es fa tan dur. Passen els km i arriben al pantà de Artouste. Ara comença la part més dura els ultims 10km son els que més piquen. Torna la boira i el fred que ens acompanyem fins a coronar. Els ultims km està ple de gent animant, la majoria vascos. Sincerament sols pense en lo dura que sera la baixada pq pujant ja tenim molta altura (1800m) i als dits de les mans ja tinc problemes.

La baixada es infernal. Em tremolen fins les dents. No puc cambiar de marxes. Despres d'uns km de baixada parem al avituallament. Els voluntaris m'han de pelar fins el platan pq nu puc. Em possen periodics al pit, m'estaque dos gels amb cafeina i avant. Conforme passen els km i anem baixant la temperatura puja i recuperem el tacte. Sols ens queda pujar la Hoz de Jaca cap al 180 que son 2km al 10%. Una bona paret que la pujem de maravilla. Molta gent animant-nos.

Els ultims 25km son uns passada. Pla picant cap a baix. Es possen Fabian (Cano) i jo a rodar a tope. Ja no plou. Carretera seca. Que bò. Es llancem fins a la meta (km205) a tope i entrem al sprint amb sensacions de cames molt bones. En meta, deixem les bicis i ens fundim en un fort abraç pq acabar hio mereixia. Trobem als dos companys de Muro i ens feleicitem tots, i coincidem en la mateixa opinio. Que PUTA l'hem passat. Que dura ha sigut. Cervessa i pasta son el nostre dinar després de 8 hores i 10 segons per terres pirenaiques.

L'organització a l'endema va estimar que unes 2500 persones es van retirar. Segons ells la prova més dura de les 20 celebrades fins la data. La celebració per la nit en Jaca ja vos la conte personalment, je,je.

Conclusió: Ambient i recorregut son una passada. L'any que ve si consegueixc plaça, TORNARÉ.

PD. Si voleu alguna fotito entreu a la pagina QUEBRANTAHUESOS 2010. El meu dorsal es el 4870.