La cronica de Festes'07

Anem a vore si resumim les festes de Gaianes de 2007.

La vespra, com sempre i per feina vam arribar tard, pero ja que vam escomençar tard vam apretar més en beure. Podriem resumir la nit en la seguent frase: "Despres ens diuen que beguem, pero si el conjunt no escomença fins a la 1 i mitja que volen que fem mentres?"

Primer dia: Mare de Deu de la LLum. [o dia de La Sablà]

De bon matí i per a despertar a les figures que encara dormen, la nostra banda ens deleita amb el passacarrer. Tot el poble tocant, encara que algun que altre descanset fan. Cada any l'ordre dels carrers i la volta canvia en això que el poble està creixent tant.

A mig dia Missa major on les autoritats ara si, van a missa, i en el primer banc. Tot un detall, la missa de gom a gom i tots fan el bonic detall de donar-se la mà. Tant l'ajuntament com l'oposició, casi en cauen les llagrimes. Per fora aquest any bolillos i la Xoni entrevistant i possant cizanya a vore si treia alguna cosa sucosa. Les lectures en castellà, valencià i en qualsevol idioma que puga entendre la gent del poble, al igual que ha passat en el programa de festes. I tot just després la Traca.

Per la vesprà en hora i mitga de retràs pel calor, partida de pilota, Racsa, Txiqui i Garrido davant d'una parella de Salem, al final els de la vall es van en dur el gat a l'aigua pero els locals van defendre molt bé el paperet. La gent cridava i cridava animant, i per supost, la treta d'honor va ser per a Ximet, que va ferir i va colgar la pilota en ca Rosita.

Tot seguit concert de la banda i a continuació els més valents del grup de veterans i algún que altre debutant del poble trauen a la mare de deu en provessó. Ballaors i ballaores, xiquets de comunió, eixe dia hi ha molta gent i com no la Xoni canvia el traje i a fer fotos s'ha dit.

Traca, Castell i ....

LA GRAN SABLÀ:

Hi ha actes que encara que no apareguen al programa de festes son tradicionals com les mateixes festes. Estem parlant del sopar del dissabte al bar; o millor dit de la SABLÀ DE FESTES de tots els anys. Esta activitat consisteix en sentarte a la taula al carrer i esperar a que vinga el cambrer. Com vas menjant els cacaus torrats que hi ha a la taula i la gola va assecant-se crides al cambrer i no et fa cas; hasta el moment en el que el cagues en la mare que el va parir i s'en recorda de trauret una gerreta de cervessa per a 12, que en un primer repartiment solidari es queda per a cadascú un glop i un dit d'espuma; per lo menos els cacaus ja han baixat de la gola.

Una volta aplegua tota la gent per fí comença a correr la cervessa amb soltura, pero ¿i els plats?. Després de mitja hora de rellotge i tornar a amotinar al cambrer per fí es digna a acostar-se i pregunta "¿encara no heu demanat els plats?" com si el sopar de hui fora a la carta. Per molt que demanes hui el sopar es a lo que ixca de la cuina. En paraules del CHef: "tú demana que jo trauré lo que em done la gana".

Tot hi ha que dir-ho: el que va passar fam va ser perque va voler, hi haven més plats que taula.

I ara vé el moment álgid de l'acte: demanar el conter. S'acompanya el tiquet per als incrèduls. I ara un poc de matemàtica dividiu el import entre 23 persones que erem a la taula. Pues bé, de esta última activitat és d'on ix el nom de tota la sentà, i la tornem a repetir : LA SABLÀ DE FESTES.

Si algú vol participar de esta activitat enguany ja ha fet tard, però que es marque en roig el dissabte de festes de l'any que vé, deu minuts després del castell de focs, que all´´i estarem esperant-lo.

Segon Dia: San Francesc de Paula [ o Dia de la Corda fluixa]

De nou o millor dit a les Deu, ja puja el santet cap a munt, i mira que també puja molta gent pero pocs s'agafen a pillar-lo, al final la contrata de tots els anys es queda l’obra amb la sola novetat d’un debutant. Amb la caloreta s'esmorza la típica coca de tomaca ben arremulladta de vi i una bona tallada de meló i també i en primicia rosques de pa tomaca i cuixot. Enguany debuta el retor a l’ermita i soles comença la missa també comença l’activitat al xapòdromo. Enguany cal dir que amb dos ilustres faltes, El Mut, que en glòria estiga, i EL Roig el Coronel. DE totes maneres en l’ofrenda Pepa la del barber i Esteban ja s’encarreguen de cobrar el impost revolucionari als jugadors Després la Gran Baixada, ara en la panxa ben plena i la alegria de tornar cap al poble el Santet ballant ballant va passant entre oliveres i ciprers.

Aquest any en arribar al carrer Sant Francesc, gran sorpresa, com a commemoració del 500 aniversari del naixement del santet les dones del carrer tenien una taula ben parada per a tots els que vullgueren i com no els portardors del santet els primers que es van refrescar.

Tot seguit traca i a dormir que la nit ha estat molt llarga i hi ha algú que no ha dormit.

Després concert de Xirimita, pocessó i traca, aquest any almenys ningún petardo ha arribat al public i la polvora estava més seca que mai.

Per la nit tres fan ball, o millor dit, tres canten i ningú els escolta, tots de cara a la tauleta i a mesurar-se que hi ha que beure que ve la cordà.

La cordà d'aquest any va estar buida de gent i els coets sortien en la primera eixida feta, feia més por que les caixes de dotzenes i dotzenes que anaven cremant per darrere.

Tercer Dia: Dia del Crist de l'Empar [ o Dia del Submari on tothom s'enfonsa]

Així es, despres del corresponent passacarrer, Missa i revolteig de campanes, per la tarda tot el mon es posa a organitzar el disfraç.

Per la tarda, provessó, traca i tots a sopar.

I aquest any la quinta del cavall cabut ens donaria la gran sorpresa amb un gran Submarí Groc, pero un d'ells si que s'enfonsava un tal "Petit Suisse" que per aclamació popular o pel dessig d'uns quants va agafar el primer premi. Hi ha gent que eixa nit no va dormir de la por que feia.

D'altra banda hi havia molta gent disfressada, arlequins, les formigues, el circo, caçadors, etc, etc. Fins i tot Elvis va reapareixer amb la cama fotuda [ Rey Muerto, rey puesto].

La troya com es habitual tocant dos cançons i parant una hora, i el Grup Fans de Loquillo una altra vegada ens van deleitar amb "Tu madre no lo dice, no", i no es per els loquilleros, sino per la troya, que no sen sap un altra a pesar dels anys que s’insistix en que cambien el repertori. A l'any que ve están amenaçats: En el contrat figurarà que o en canten un altra del Loco o no cobren.

I com a colofó un xiquet tocant la flauta va fer gran la marxa " Caravana".

Al dia següent.... que voleu que vos diga, ni una rata. FINS L'ANY QUE VÉ!!!