El problema és que en este país portem tant de temps fent les coses malament, i no sols este govern, que ara ens veiem com ens veiem. I a pagar-ho... "pocarropa".
- MERCAT LLIURE. Que conste que jo sóc un defensor del mercat lliure, però és impossible competir contra productes fabricats en païssos on no hi ha ningun tipus de sistema de protecció social, ni de cost de seguretat, ni medioambiental i els treballadors són poc més que esclaus sense ningun dret. Això no és mercat lliure, això és competència desleial, alimentada per les pròpies multinacionals que se´n van a Xina a produïr per dos xavos i ens coloquen el producte ací per una pasta (productes que comprem). Amb el teixit industrial que tenim i la mentalitat en la que funcionen la majoria de les nostres empreses és molt complicat competir amb la famosa, però poc i mal aplicada, I+D+i. Si continuem així ací no queda ni el Tato. (Que conste que no estic defensant el proteccionisme, però sí la competència en les mateixes o similars condicions).
- POLÍTICS. El nostre sistema polític podria funcionar, el problema es que els polítics mai pensen en el interés comú. La desgràcia que tenim en este país es que els polítics que ens (des)governen pensen més en els resultats electorals i en les enquestes que en governar i gestionar el país com toca.
Per a acabar-ho de rematar ara també han embrutat fins el poder judicial. Uns cracks
Però, que es pot demanar d´un sistema que subvenciona als propis partits segons els resultats?? En esta mateixa línea estan els sindicats, 4,5 milions de parats i no passa res, és tocar als funcionaris i anuncien que açò serà pitjor que la revolució francesa. Menys subvencions i més quota per als afiliats.
Ja no vaig a entrar en el tema de la corrupció, perque em cau la cara de vergonya, ahí estan les notícies que ens podem tragar tots els dies a l´hora de dinar, de berenar i de sopar. Entre "pelotazos" i "amiguitos del alma" ho tenim clar. El més indignant de tot és que tinc la sensació que no hi ha absolutament ninguna repercusió per a aquestos personatges que ens roben a tots.
I per a finalitzar, s´han inventat els càrrecs de confiança i assessors externs per a donar-los de mentjar a totes les rates que els envolten. Si l´Administració ja té departaments amb funcionaris especialitzas en totes les árees (medioambientals, urbanístics, judicials,...) i fan la seua feina de forma professional i baix criteris tècnics, qué collons fan estos assessors externs??? Pues fàcil, robar-nos a tots...
- ENTITATS FINANCERES. No sé si riure o plorar. Per a mi, sens dubte, els autèntics artífex de la bombolla inmobiliaria i de la posterior crisi financera. Un exemple molt clar: Xavalet de 20 anys que ha deixat els estudis als 16 perque lluint parets ingressa 3.000 euros al mes (més de la meitat dels quals en negre). Es passetja amb un A3 i viu com un rei. Vol compar-se un pis de 40.000.000. No problem, visita a l´entitat financera i tachannnnnn... ja téns concedit un prèstec pel 100% (o més) del valor de la vivenda. Vaja anàlisi de risc!!!!
Però atenció, qui a tasat el valor d´eixa vivenda? La tasadora "independent" de la pròpia entitat financera.
Una vegada tota l´empastrada feta sí que tenen interés en separar la palla del gra. Els drets de les hipoteques més segures per a mi i els meus amiguets i les hipoteques "basura" a titularitzar-les i a colocar-les als inversors despistats de forma fraudulenta a través de productes financers opacs.
Que ens pillen les trampes que hem fet, no passa res com el sistema financer no pot caure ja donarà la cara Papa Estat per a rescatar-nos, a través de la emisió de deute suportat per tots els contribuients. Nosaltres tanquem l´aixeta de la financiació, estrangülem a les poque empreses que queden, publiquem estudis que diuen que hi ha que apretar-se més el cinturó i presentem resultats "pa cagar-se" per a que el Banc Central no ens intervenisca.
I com a premi de lo bé que ho hem fet, pues jubilació multimilionaria als nostres directius, que s´ho han guanyat.
- FRAU FISCAL. Es molt bonic reclamar drets, ajudes i plans de rescat però la butxaca que no me la toquen. Que si el govern no fa açò, que si fa mal allò, que si la sanitat, que si l´educació, que si... Però si es podem estalviar alguna perra millor. I d´això tots som culpables, sobre tot les empreses. En altres països són els propis ciutadans els que denuncien als fraudulents, però al nostre país encara s´els mira com si foren els més llestos de tots. Eixa mentalitat ha de canviar i als fraudulents se´ls ha de castigar de manera severa, per a que entenguen que qui no contribuisca sobra.
Hi ha molts temes més, però per a mi estos són els que deurien pagar la crisi i no funcionaris, ni treballadors, ni empresaris que treballen de forma honrada...
P.D. Despres de molta discussió aquest ha estat l'unic article que tots els membres del sannedrin hem aplaudit. Tots estem d'acord.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada