La Llebre es fa amb la LLuna. ESPECTACULAR!

Ieeeeeeeeeep! Ja estic per ací tot d'un tros.

Hui dimarts ja comence a ser persona He estat dos dies que des de el coll cap avall em feia mal tot.
Vos conte l'aventureta:
Dissabte sis del mati eixiem de Muro (en cotxe) fins Guadalest lloc d'inici del trail. Son i nervis eren els simptomes destacables a eixes hores. En arribar al poble, un cafenet per espavilar-se, retirar el dorsal i xip. Fins 10 minuts abans de les 8 revisar que tenim tot el necessari i obligatori a la motxilla (frontal, manta tèrmica, xubasquero, malles llaergues, xiulet, vendes...)A les 8 del mati espectacular eixida amb vora de 200 "loquets" de tot arreu de la península i molts de fora cap a la presa de Guadalest.

GUADALEST - FAGECA (KM23)

Els primers 6km son relativamen fàcils i tots correm i a partir d'ací comença lo bò, deixant l'asfalt per entrar ja en pista, sendes i pujades molt pronunciades. Km 11 primer avitualament i bones sensacions, menjem un platanet, una barreta i un suc i a correr. Fins a fageca, segon avituallament, venen trams durs Barranc de la canal, Mallà del LLop, Cava de la Neu i Font Roja, amb pujades dures i baixades molt tècniques. Castiguem prou les cames.

FAGECA - BENIARRES (KM44)

Després de menjar i beure un poquet, fixaem i afrontavem el tram més còmode de tot el recorregut. Fins a Beniarrés ens esperavem 21km on podiem correr en la majoria del recorregut. Salvar alguns barrancs, passar per Benimassot, enfilavem el barranc del Cantacuc, on vam trobar el suport i l'anim d'Ernest i Carles que es van acostar amb les bicis i ens van seguir donant ànims fins Beniarres (moltíssimes gràcies als dos). Vam arribar a Catamarruc on estva el tercer avituallament, platan, suc, fixar i cama cap a Beniarrés per el barranc de l'encantada. En arribar al pantà, la tronà que venia amenaçant es va fer present i fins Beniarrés la vam arreplegar tota. Que manera de ploure.

BENIARRES - AGRES (KM 63)

En arribar a Tierra Santa teniem el quart avituallament, amb uns macarrons vomitius que ens oferia francisco "el padre", ens vam canviar de roba i en 15 minuts ja estavem cami del benvolguti sempre dur Benicadell. Que dura se'ns va fer la pujada. Encara no estavem als tossals i de nou aigua a manta. Tota la pujada ploent. El Benicadell va fer mella. Venia un de Granada que sols feia que dir "esto que coño es, de donde salen estas montañas". Quan van coronar, deixà de ploure. Te ous. Fora xubasquero i a correr passant per la Caseta don Miguel, Cava de la Neu, Port d'Albaida. Primera punxaeta seria que en va pegar el bessó. Caminar un poquet, Ibuprofeno (5 en van caure) i arreglat. Pujem pla dels carros i a correr fins Agres (mes aigua).



AGRES - ALCOI

Abans d'arribar a la plaça d'Agres, enfront del Silbe. Allí meravellosa rebuda per tots els agreros, que estaven al carrec del cinquè avituallament. Dos tragos de plis-plai, platans, barretes, gel, dolços, menjem de tot i cama. Afrontem l'ultima pujada dura fins al peu del Montcabrer. Apretem pq ens trobem prou bé i la fem molt ràpida, 40 minuts fins al refugi. Ens diuen que anem en la posició 30 i ens motiva per donar el màxim. A partir d'aci´les forces ja són escases però ho donem tot. La baixada pel barranc del cinc fent-se de nit es bestial. D'allí pujem al preventori, ultim control i avituallament, un suquet i cama. Afrontem els ultims 5 km de nit amb boira i per un tranm prou fotut. Dos bacs, s'enganyem dos voltes i una hora després l'arribada ja esta al davant-


Després de 14 hores i 33 minuts vam conseguir (Gustavo, Toni i jo) creuar meta i conseguir un repte, un somni, una gran aventura.

Sincerament. UNA PASSADA, BESTIAL.