dilluns, de maig 31, 2010
Deutes i Burros
DEUDAS y BURROS
Se solicitó a un prestigioso asesor financiero que explicara esta crisis de una forma sencilla, para que la gente de a pie entienda sus causas.
Este fue su relato:
Un señor se dirigió a una aldea donde nunca había estado antes y ofreció a sus habitantes 100 euros por cada burro que le vendieran.
Buena parte de la población le vendió sus animales.
Al día siguiente volvió y ofreció mejor precio, 150 por cada burrito, y otro tanto de la población vendió los suyos.
Y a continuación ofreció 300 euros y el resto de la gente vendió los últimos burros.
Al ver que no había más animales, ofreció 500 euros por cada burrito, dando a entender que los compraría a la semana siguiente, y se marchó.
Al día siguiente mandó a su ayudante con los burros que compró a la misma aldea para que ofreciera los burros a 400 euros cada uno.
Ante la posible ganancia a la semana siguiente, todos los aldeanos compraron sus burros a 400 euros, y quien no tenía el dinero lo pidió prestado. De hecho, compraron todos los burros de la comarca.
Como era de esperar, este ayudante desapareció, igual que el señor, y nunca más aparecieron.
Resultado:
La aldea quedó llena de burros y endeudados.
Hasta aquí lo que contó el asesor. Veamos lo que pasó después:
Los que habían pedido prestado, al no vender los burros, no pudieron pagar el préstamo.
Quienes habían prestado dinero se quejaron al ayuntamiento diciendo que si no cobraban, se arruinarían ellos; entonces no podrían seguir prestando y se arruinaría todo el pueblo.
Para que los prestamistas no se arruinaran, el Alcalde, en vez de dar dinero a la gente del pueblo para pagar las deudas, se lo dio a los propios prestamistas. Pero estos, ya cobrado gran parte del dinero, sin embargo, no perdonaron las deudas a los del pueblo, que siguió igual de endeudado.
El Alcalde dilapidó el presupuesto del Ayuntamiento, el cual quedó también endeudado.
Entonces pide dinero a otros ayuntamientos; pero estos le dicen que no pueden ayudarle porque, como está en la ruina, no podrán cobrar después lo que le presten.
El resultado:
Los listos del principio, forrados.
Los prestamistas, con sus ganancias resueltas y un montón de gente a la que seguirán cobrando lo que les prestaron más los intereses, incluso adueñándose de los ya devaluados burros con los que nunca llegarán a cubrir toda la deuda.
Mucha gente arruinada y sin burro para toda la vida.
El Ayuntamiento igualmente arruinado.
¿Resultado final?:
Para solucionar todo esto y salvar a todo el pueblo, el Ayuntamiento bajó el sueldo a sus funcionarios.
dijous, de maig 20, 2010
Aixina acabarem .....
Esta serà la nova imatge del govern a partir d'ara després d'aprovar el plà d'austeritat. Ja sabeu "Si ves las barbas del vecino pelar..."diumenge, de maig 16, 2010
RadioBox a.... ¿Cocentaina!!!???
No, no es que hi haja ningún GP a la vila Condal, el que hi hava era la:
Acudim a l'hora que marca l'organització i este era l'aspecte del Passeig a les 8.30, ja hi hava un grapat de cotxes que ja fa temps que no es veuen pel carrer, i alguna que altra moto coneguda fa acte de presència:
Fins i tot els Carabinieri i la sirena estaven a primer hora del matí per tindrens controlats...
El seat 600, el motor de l'Espanya dels 60, aixina d'arregladets lluien. Hi haven uns quants:
Fins i tots esportius:
I parlant de metralla i metralletes, esta imposava més que els carabinieri
I una Lube, tecnologia punta nacional:
Acudim a l'hora que marca l'organització i este era l'aspecte del Passeig a les 8.30, ja hi hava un grapat de cotxes que ja fa temps que no es veuen pel carrer, i alguna que altra moto coneguda fa acte de presència:
Fins i tot els Carabinieri i la sirena estaven a primer hora del matí per tindrens controlats...
El model més vist en tot el matí. La Montesa Impala. Ahi en teniu un parell:
El seat 600, el motor de l'Espanya dels 60, aixina d'arregladets lluien. Hi haven uns quants:
Fins i tots esportius:
Però tornant a les motos, ací teniu la joia de la corona: una Triumph de 1909
Curiosament soles ens hem trobat en una Bultaco, una Metralla molt bén conservada
I parlant de metralla i metralletes, esta imposava més que els carabinieri
I d'altres que venien "fora de concurs"...
La ruta comença direcció Benilloba, on es té que esmorzar, amb retràs. Indescriptible la fumaguera dels motors 2 temps, el casc antic de Cocentaina pareixia Londres, degut a la gran quantitat de mecàniques d'ixes caracteristiques. Ahi teniu una Vespa, possiblement del primer model fabricat a Espanya
I una Lube, tecnologia punta nacional:
I aixina estava el camp de futbol de Benilloba. Per cert, el terreny estava un poc moll i la integritat de alguna moto perillava per la seua falta d'estabilitat, però així i tot, sense novetat
Encara que, l'organització anava una miqueta colapsada a l'hora de repartir l'esmorzar. Després la ruta ha continuat per Gorga, Millena, Benillup, Benimarfull, Alcosser, Muro, L'Alqueria i acabava en Cocentaina amb un dinar, al que no hem assistit.
Evidentment estes no son les uniques motos que han assistit, també hem vist un bon grapat d'italianes: Ducati, Moto Guzzi, Cagiva... i de japoneses bén poquetes. Si la gent ho demana penjarem les fotos.
Parla "El Sannedrin"...
Així és...
El problema és que en este país portem tant de temps fent les coses malament, i no sols este govern, que ara ens veiem com ens veiem. I a pagar-ho... "pocarropa".
- MERCAT LLIURE. Que conste que jo sóc un defensor del mercat lliure, però és impossible competir contra productes fabricats en païssos on no hi ha ningun tipus de sistema de protecció social, ni de cost de seguretat, ni medioambiental i els treballadors són poc més que esclaus sense ningun dret. Això no és mercat lliure, això és competència desleial, alimentada per les pròpies multinacionals que se´n van a Xina a produïr per dos xavos i ens coloquen el producte ací per una pasta (productes que comprem). Amb el teixit industrial que tenim i la mentalitat en la que funcionen la majoria de les nostres empreses és molt complicat competir amb la famosa, però poc i mal aplicada, I+D+i. Si continuem així ací no queda ni el Tato. (Que conste que no estic defensant el proteccionisme, però sí la competència en les mateixes o similars condicions).
- POLÍTICS. El nostre sistema polític podria funcionar, el problema es que els polítics mai pensen en el interés comú. La desgràcia que tenim en este país es que els polítics que ens (des)governen pensen més en els resultats electorals i en les enquestes que en governar i gestionar el país com toca.
Per a acabar-ho de rematar ara també han embrutat fins el poder judicial. Uns cracks
Però, que es pot demanar d´un sistema que subvenciona als propis partits segons els resultats?? En esta mateixa línea estan els sindicats, 4,5 milions de parats i no passa res, és tocar als funcionaris i anuncien que açò serà pitjor que la revolució francesa. Menys subvencions i més quota per als afiliats.
Ja no vaig a entrar en el tema de la corrupció, perque em cau la cara de vergonya, ahí estan les notícies que ens podem tragar tots els dies a l´hora de dinar, de berenar i de sopar. Entre "pelotazos" i "amiguitos del alma" ho tenim clar. El més indignant de tot és que tinc la sensació que no hi ha absolutament ninguna repercusió per a aquestos personatges que ens roben a tots.
I per a finalitzar, s´han inventat els càrrecs de confiança i assessors externs per a donar-los de mentjar a totes les rates que els envolten. Si l´Administració ja té departaments amb funcionaris especialitzas en totes les árees (medioambientals, urbanístics, judicials,...) i fan la seua feina de forma professional i baix criteris tècnics, qué collons fan estos assessors externs??? Pues fàcil, robar-nos a tots...
- ENTITATS FINANCERES. No sé si riure o plorar. Per a mi, sens dubte, els autèntics artífex de la bombolla inmobiliaria i de la posterior crisi financera. Un exemple molt clar: Xavalet de 20 anys que ha deixat els estudis als 16 perque lluint parets ingressa 3.000 euros al mes (més de la meitat dels quals en negre). Es passetja amb un A3 i viu com un rei. Vol compar-se un pis de 40.000.000. No problem, visita a l´entitat financera i tachannnnnn... ja téns concedit un prèstec pel 100% (o més) del valor de la vivenda. Vaja anàlisi de risc!!!!
Però atenció, qui a tasat el valor d´eixa vivenda? La tasadora "independent" de la pròpia entitat financera.
Una vegada tota l´empastrada feta sí que tenen interés en separar la palla del gra. Els drets de les hipoteques més segures per a mi i els meus amiguets i les hipoteques "basura" a titularitzar-les i a colocar-les als inversors despistats de forma fraudulenta a través de productes financers opacs.
Que ens pillen les trampes que hem fet, no passa res com el sistema financer no pot caure ja donarà la cara Papa Estat per a rescatar-nos, a través de la emisió de deute suportat per tots els contribuients. Nosaltres tanquem l´aixeta de la financiació, estrangülem a les poque empreses que queden, publiquem estudis que diuen que hi ha que apretar-se més el cinturó i presentem resultats "pa cagar-se" per a que el Banc Central no ens intervenisca.
I com a premi de lo bé que ho hem fet, pues jubilació multimilionaria als nostres directius, que s´ho han guanyat.
- FRAU FISCAL. Es molt bonic reclamar drets, ajudes i plans de rescat però la butxaca que no me la toquen. Que si el govern no fa açò, que si fa mal allò, que si la sanitat, que si l´educació, que si... Però si es podem estalviar alguna perra millor. I d´això tots som culpables, sobre tot les empreses. En altres països són els propis ciutadans els que denuncien als fraudulents, però al nostre país encara s´els mira com si foren els més llestos de tots. Eixa mentalitat ha de canviar i als fraudulents se´ls ha de castigar de manera severa, per a que entenguen que qui no contribuisca sobra.
Hi ha molts temes més, però per a mi estos són els que deurien pagar la crisi i no funcionaris, ni treballadors, ni empresaris que treballen de forma honrada...
P.D. Despres de molta discussió aquest ha estat l'unic article que tots els membres del sannedrin hem aplaudit. Tots estem d'acord.
El problema és que en este país portem tant de temps fent les coses malament, i no sols este govern, que ara ens veiem com ens veiem. I a pagar-ho... "pocarropa".
- MERCAT LLIURE. Que conste que jo sóc un defensor del mercat lliure, però és impossible competir contra productes fabricats en païssos on no hi ha ningun tipus de sistema de protecció social, ni de cost de seguretat, ni medioambiental i els treballadors són poc més que esclaus sense ningun dret. Això no és mercat lliure, això és competència desleial, alimentada per les pròpies multinacionals que se´n van a Xina a produïr per dos xavos i ens coloquen el producte ací per una pasta (productes que comprem). Amb el teixit industrial que tenim i la mentalitat en la que funcionen la majoria de les nostres empreses és molt complicat competir amb la famosa, però poc i mal aplicada, I+D+i. Si continuem així ací no queda ni el Tato. (Que conste que no estic defensant el proteccionisme, però sí la competència en les mateixes o similars condicions).
- POLÍTICS. El nostre sistema polític podria funcionar, el problema es que els polítics mai pensen en el interés comú. La desgràcia que tenim en este país es que els polítics que ens (des)governen pensen més en els resultats electorals i en les enquestes que en governar i gestionar el país com toca.
Per a acabar-ho de rematar ara també han embrutat fins el poder judicial. Uns cracks
Però, que es pot demanar d´un sistema que subvenciona als propis partits segons els resultats?? En esta mateixa línea estan els sindicats, 4,5 milions de parats i no passa res, és tocar als funcionaris i anuncien que açò serà pitjor que la revolució francesa. Menys subvencions i més quota per als afiliats.
Ja no vaig a entrar en el tema de la corrupció, perque em cau la cara de vergonya, ahí estan les notícies que ens podem tragar tots els dies a l´hora de dinar, de berenar i de sopar. Entre "pelotazos" i "amiguitos del alma" ho tenim clar. El més indignant de tot és que tinc la sensació que no hi ha absolutament ninguna repercusió per a aquestos personatges que ens roben a tots.
I per a finalitzar, s´han inventat els càrrecs de confiança i assessors externs per a donar-los de mentjar a totes les rates que els envolten. Si l´Administració ja té departaments amb funcionaris especialitzas en totes les árees (medioambientals, urbanístics, judicials,...) i fan la seua feina de forma professional i baix criteris tècnics, qué collons fan estos assessors externs??? Pues fàcil, robar-nos a tots...
- ENTITATS FINANCERES. No sé si riure o plorar. Per a mi, sens dubte, els autèntics artífex de la bombolla inmobiliaria i de la posterior crisi financera. Un exemple molt clar: Xavalet de 20 anys que ha deixat els estudis als 16 perque lluint parets ingressa 3.000 euros al mes (més de la meitat dels quals en negre). Es passetja amb un A3 i viu com un rei. Vol compar-se un pis de 40.000.000. No problem, visita a l´entitat financera i tachannnnnn... ja téns concedit un prèstec pel 100% (o més) del valor de la vivenda. Vaja anàlisi de risc!!!!
Però atenció, qui a tasat el valor d´eixa vivenda? La tasadora "independent" de la pròpia entitat financera.
Una vegada tota l´empastrada feta sí que tenen interés en separar la palla del gra. Els drets de les hipoteques més segures per a mi i els meus amiguets i les hipoteques "basura" a titularitzar-les i a colocar-les als inversors despistats de forma fraudulenta a través de productes financers opacs.
Que ens pillen les trampes que hem fet, no passa res com el sistema financer no pot caure ja donarà la cara Papa Estat per a rescatar-nos, a través de la emisió de deute suportat per tots els contribuients. Nosaltres tanquem l´aixeta de la financiació, estrangülem a les poque empreses que queden, publiquem estudis que diuen que hi ha que apretar-se més el cinturó i presentem resultats "pa cagar-se" per a que el Banc Central no ens intervenisca.
I com a premi de lo bé que ho hem fet, pues jubilació multimilionaria als nostres directius, que s´ho han guanyat.
- FRAU FISCAL. Es molt bonic reclamar drets, ajudes i plans de rescat però la butxaca que no me la toquen. Que si el govern no fa açò, que si fa mal allò, que si la sanitat, que si l´educació, que si... Però si es podem estalviar alguna perra millor. I d´això tots som culpables, sobre tot les empreses. En altres països són els propis ciutadans els que denuncien als fraudulents, però al nostre país encara s´els mira com si foren els més llestos de tots. Eixa mentalitat ha de canviar i als fraudulents se´ls ha de castigar de manera severa, per a que entenguen que qui no contribuisca sobra.
Hi ha molts temes més, però per a mi estos són els que deurien pagar la crisi i no funcionaris, ni treballadors, ni empresaris que treballen de forma honrada...
P.D. Despres de molta discussió aquest ha estat l'unic article que tots els membres del sannedrin hem aplaudit. Tots estem d'acord.
dimecres, de maig 05, 2010
35 Garrotades....
Llegiu aquesta noticia amb atenció...per fí s'han donat conter de la unitat de la llengua.
Podeu llegir tota la noticia al Pais.com d'avuí.
El Consell acepta tras 35 condenas el título de Filología Catalana.
La Generalitat ha abandonado su obstinado rechazo al título universitario de Filología Catalana. Durante años, el Consell se ha negado a reconocer la carrera como eximente del examen del conocimiento del valenciano en las oposiciones de profesorado, a la vez que admitía la validez de muchos otros títulos, diplomas y certificados de rango inferior o incluso desaparecidos (caso del título de Filología Hispánica sección valenciana) que hace décadas que no se imparte en ninguna universidad.
La cabezonería del Gobierno valenciano se ha traducido en la pérdida de 35 juicios contra organizaciones sindicales y universidades valencianas. La política de la Generalitat ha sido recurrir todos los fallos del Tribunal Superior de Justicia valenciano (que le eran desfavorables) al Tribunal Supremo (donde ha sido igualmente derrotado).
La noticia la adelantaron ayer el Sindicat de Treballadores i Treballadors del País Valencià (STEPV) y Accio Cultural del País Valencià, que dejaron para hoy la explicación detallada del paso dado por la Generalitat.
Fuentes conocedoras de los cambios introducidos por la Consejería de Educación señalaron que se trata, sin embargo, de una fórmula alambicada que evita mencionar expresamente la carrera pero le concede total validez. Y que el nuevo método de convocatoria remite a otras normas que ya reconocen la unidad de la lengua.
Podeu llegir tota la noticia al Pais.com d'avuí.
El Consell acepta tras 35 condenas el título de Filología Catalana.
La Generalitat ha abandonado su obstinado rechazo al título universitario de Filología Catalana. Durante años, el Consell se ha negado a reconocer la carrera como eximente del examen del conocimiento del valenciano en las oposiciones de profesorado, a la vez que admitía la validez de muchos otros títulos, diplomas y certificados de rango inferior o incluso desaparecidos (caso del título de Filología Hispánica sección valenciana) que hace décadas que no se imparte en ninguna universidad.
La cabezonería del Gobierno valenciano se ha traducido en la pérdida de 35 juicios contra organizaciones sindicales y universidades valencianas. La política de la Generalitat ha sido recurrir todos los fallos del Tribunal Superior de Justicia valenciano (que le eran desfavorables) al Tribunal Supremo (donde ha sido igualmente derrotado).
La noticia la adelantaron ayer el Sindicat de Treballadores i Treballadors del País Valencià (STEPV) y Accio Cultural del País Valencià, que dejaron para hoy la explicación detallada del paso dado por la Generalitat.
Fuentes conocedoras de los cambios introducidos por la Consejería de Educación señalaron que se trata, sin embargo, de una fórmula alambicada que evita mencionar expresamente la carrera pero le concede total validez. Y que el nuevo método de convocatoria remite a otras normas que ya reconocen la unidad de la lengua.
La Llebre es fa amb la LLuna. ESPECTACULAR!
Ieeeeeeeeeep! Ja estic per ací tot d'un tros.
Hui dimarts ja comence a ser persona He estat dos dies que des de el coll cap avall em feia mal tot.
Vos conte l'aventureta:
Dissabte sis del mati eixiem de Muro (en cotxe) fins Guadalest lloc d'inici del trail. Son i nervis eren els simptomes destacables a eixes hores. En arribar al poble, un cafenet per espavilar-se, retirar el dorsal i xip. Fins 10 minuts abans de les 8 revisar que tenim tot el necessari i obligatori a la motxilla (frontal, manta tèrmica, xubasquero, malles llaergues, xiulet, vendes...)A les 8 del mati espectacular eixida amb vora de 200 "loquets" de tot arreu de la península i molts de fora cap a la presa de Guadalest.
GUADALEST - FAGECA (KM23)
Els primers 6km son relativamen fàcils i tots correm i a partir d'ací comença lo bò, deixant l'asfalt per entrar ja en pista, sendes i pujades molt pronunciades. Km 11 primer avitualament i bones sensacions, menjem un platanet, una barreta i un suc i a correr. Fins a fageca, segon avituallament, venen trams durs Barranc de la canal, Mallà del LLop, Cava de la Neu i Font Roja, amb pujades dures i baixades molt tècniques. Castiguem prou les cames.
FAGECA - BENIARRES (KM44)
Després de menjar i beure un poquet, fixaem i afrontavem el tram més còmode de tot el recorregut. Fins a Beniarrés ens esperavem 21km on podiem correr en la majoria del recorregut. Salvar alguns barrancs, passar per Benimassot, enfilavem el barranc del Cantacuc, on vam trobar el suport i l'anim d'Ernest i Carles que es van acostar amb les bicis i ens van seguir donant ànims fins Beniarres (moltíssimes gràcies als dos). Vam arribar a Catamarruc on estva el tercer avituallament, platan, suc, fixar i cama cap a Beniarrés per el barranc de l'encantada. En arribar al pantà, la tronà que venia amenaçant es va fer present i fins Beniarrés la vam arreplegar tota. Que manera de ploure.
BENIARRES - AGRES (KM 63)
En arribar a Tierra Santa teniem el quart avituallament, amb uns macarrons vomitius que ens oferia francisco "el padre", ens vam canviar de roba i en 15 minuts ja estavem cami del benvolguti sempre dur Benicadell. Que dura se'ns va fer la pujada. Encara no estavem als tossals i de nou aigua a manta. Tota la pujada ploent. El Benicadell va fer mella. Venia un de Granada que sols feia que dir "esto que coño es, de donde salen estas montañas". Quan van coronar, deixà de ploure. Te ous. Fora xubasquero i a correr passant per la Caseta don Miguel, Cava de la Neu, Port d'Albaida. Primera punxaeta seria que en va pegar el bessó. Caminar un poquet, Ibuprofeno (5 en van caure) i arreglat. Pujem pla dels carros i a correr fins Agres (mes aigua).
AGRES - ALCOI
Abans d'arribar a la plaça d'Agres, enfront del Silbe. Allí meravellosa rebuda per tots els agreros, que estaven al carrec del cinquè avituallament. Dos tragos de plis-plai, platans, barretes, gel, dolços, menjem de tot i cama. Afrontem l'ultima pujada dura fins al peu del Montcabrer. Apretem pq ens trobem prou bé i la fem molt ràpida, 40 minuts fins al refugi. Ens diuen que anem en la posició 30 i ens motiva per donar el màxim. A partir d'aci´les forces ja són escases però ho donem tot. La baixada pel barranc del cinc fent-se de nit es bestial. D'allí pujem al preventori, ultim control i avituallament, un suquet i cama. Afrontem els ultims 5 km de nit amb boira i per un tranm prou fotut. Dos bacs, s'enganyem dos voltes i una hora després l'arribada ja esta al davant-
Després de 14 hores i 33 minuts vam conseguir (Gustavo, Toni i jo) creuar meta i conseguir un repte, un somni, una gran aventura.
Sincerament. UNA PASSADA, BESTIAL.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
