CAGIVA Forever!!!

Anem a fer un poc d’història. Pot ser per als més joves la marca Cagiva no signifique rés de l’altre mon, però marcà una época entre els finals dels 80 i mitjans dels 90.

Hi hava un temps en que el Dakar es disputava per Àfrica. Hi hava un temps en que les grans fabriques japoneses anaven a guanyar la carrera en grans equips de fàbrica. Era el temps dels camells del desert. Era el temps de les grans bicil·lindriques de quasi 1 litre. Motos amb velocitats punta de 200 km/h i creuers de 180 km/h. Era el temps de les Honda Africa Twin, de les Yamaha Tenere i les Suzuki DR Big. Però si volies anar a guanyar el Dakar et feia falta una Cagiva Elefant, campiona el 1990 i el 1994, i amb varios podiums.

Hi hava un temps que el mundial de MotoGp era el de 500. Hi hava un temps en que l’electrònica no era la base de la moto. Hi hava un temps en que el pilot dominava la màquina, i estes es retorçillaven com autèntics potros salvatges. Eren els temps on tenies 180 Cv en la roda, que venien tots de colp, i tenies que saber domesticarlos. Eren els temps de les Honda NSR, les Yamaha YZF, les Suzuki RGV, les Harris, les Paton, les ROC Yamaha i per supost, les Cagiva. No aplegaren a guanyar cap mundial, però si que ho feren en varios GP, Lawson fou el primer, i Kocinski aplegà a quedar tercer al mundial de 1994.

Per que quede a la memòria, el somni dels germans Castiglioni que començaren al taller de sa casa als anys 70 en un lloc anomenat Varese...