Aquest any quasi no mullem l'orella.
Les coses eren diferents desde el primer moment, en primer lloc el sombrero a casa i la radio sense piles i es que no es pot preparar un gran premi com és el de Catalunya amb pocs dies.
Ja ho vam avançar fa uns dies i els pronóstics s'han complit, aquest any al Circuit li ha faltat algo, bé siga no haver estat als entrenaments dels dissabte o bé que hem aparcat el cotxe en tant sols mitja hora, l'aire no es respirava igual. Aquí teniu una vista del parking quan vam arribar a les nou i quart:
La forta baixada d'espectadors, sols 82.500, no s'ha notat amb les ganes i la il·lusió que sempre hi posem. I per supost per a tindre els anims sempre fresquets el que no es vam olvidar va ser l'aiguasal i la cervesseta ben fresqueta [ que en catalunya encara deixen passar si es tot plastic].
Pero n'em per feina, el primer que es trobem a l'entrada és que ja no gasten els marcadors de les entrades, ara ja va tot via infrarojos i lectors, tant a l'entrada del circuit com a l'entrada de cada grada. A les nou i mitja ja estavem admirant la màgnifica vista des de la grada de l'Estadi, ja estavem a punt per a patir, si patir, calor i emocions amb les carreres.
Aquí teniu una imatge de la grada a l'hora d'escomençar 125c.c. ahir la gent estava una mica dormida:
125: Tira, Tira, que no acaba!!!.
Escomençament fort, amb l'alcoia i espargaró manant, despres este ultim a trencat i ha provocat que l'italià Yanone i Simon tragueren ventaja. Darrere l'alcoia que ha anat mitja carrera de tapat encar ha pogut fer segon. Pero quan encara faltava una volta, Julito Simon que pensava que ho tenia tot guanyat s'ha deixat anar i l'italià que si que sap contar ha tingut la volta més facil de tota la carrera.
250: "Tranquilitat i bons aliments".
No hi ha més satisfacció que quan el joc net fa justicia i avuí l'hem vista, quan el pelut davant dels nostres morros en la segona o tercera volta ha caigut deixant en bandeja la victoria a Bautista. No res, la que es preveia la més disputà ha estat la més tranquila del matí.
MotoGp: "Gat Vell".
Que carrera!!! Feia temps que no es veia res igual, Lorenzo ha sortit com un fus i Rosi no li ha llevat l'ull. Tota la carrera manant les Yamaha, a dia d'avuí no tenen rival, no sabem si per ganes que li posen o per moto.
La gent en la grada era tot una "land" i ara ja hi havia l'ambient com en les grans ocacions.
Per darrera el de Castellar a sortit molt fort per el mal de cama a mitja carrera li s'ha notat, la ducati no ha estat fina pero ha aguantat com ha pogut.
I mentrestant els dos Rosi i Loren, Loren i Rosi fen la seva carrera, provant-se en cada curva en cada frenà en cada accelerà. I en la última volta tot per decidir, crec que ha estat la volta més emocionant desde que existeix MotoGp. No es fàcil vore un carrera així.
Al final amb el regust de vore que Lorenzo no ha pogut fer-se amb el Doctor pero amb la satisfacció de vore unes molt bones carreres, una caiguda, un bon adelantament i una victoria, no es pot demanar més.
I el millor vindria al acabar, la sortida del parking aquest any ha estat molt ràpida en cinc minuts ja estavem en la carretera, ni cues, ni mossos a la sombra, aquest any no calien.
En resum...unes carrers de les que creen fan història i feia molts anys que no es veien....
Fes click sobre la foto i disfruta....>>>>>>
Última Hora
diumenge, de juny 14, 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada