TRIUNVI-FIASCO ( By RadioBox)

Radiobox viatjà a França amb l'esperança de repetir el triunvirato de fa un temps i es trobà amb el triunvifiasco de la armada espanyola:

125: Encara salvem els mobles. Meritòria carrera de Bautista, sabent aguantar en les voltes inicials amb un asfalt molt complicat i mullat, on molts han caigut a les primeres de canvi. Llàstima que la moto li diguera prou a dos curves del final i gràcies que encara ha pogut sumar 13 punts que a final de temporada seràn bons. Luthi reapareix i guanya de xiripa. Els demés s'han adormit i la faena se'ls ha amuntonat per al final ¿per a qué nieto marca les 10 ultimes voltes record si soles li ha servit per a fer 5é?.

250: ROSCO PER ALS ESPANYOLS. Començant per Lorenzo i acabant per Barberà. Lorenzo és de lluny mol millor pilot que barberà, pero la boqueta el perd - por la boca muere el pes- i en eixa inconstancia no es guanyen mundials. Dovicioso hui ha atacat, cosa rara en ell, i encara li han furtat la cartera en el ultim revolt, pero està cumplint i sense guanyar cap carrera està davant a la classificació. Que n'aprenguen els nostres que el tren comença a escapar-se.

motoGP: TERCER QUE SAP A DERROTA. Pedrosa ha deixat escapar una oportunitat d'or de guanyar i salvar la honra de l'armada, pero quan ho tenia tot a punt de caramelo -segur que té algun espia a l'equip de rossi- li passen melandri i capirossi. Lo de rossi es el sindrome biaggi. La moto li fa perla, du els mateixos colors que el romà, fa dos carreres que no puntua i la cosa està que comença a traure xispes. Açò promet.

End of transmission

La cronica

¿De qué nos acordaremos dentro de 10 años? ¿De lo que sufrimos, del que se encerró en la galería del patio de luces, de la que se fue a hacer una ensalada, del que cambió de canal porque no podía soportarlo? ¿O nos acordaremos de los goles? ¿O de la celebración? Yo, de la Champiñons de Wembley, me acuerdo de dos o tres cosas. De un tiro flojito flojito de Stoichkov que fue caminando hasta el poste. De Attilio Lombardo. Del gol de Koeman. De la maravillosa camiseta naranja. Ahora que escribo esto han pasado más o menos 24 horas. Tengo en la cabeza esta foto de Belletti con las manos mojadas tapándose la cara, la mejor sin duda de la final. Me han dicho que cuando se despejó el terreno de juego, después del champán y eso, Belletti se fue él solo, en silencio, al círculo central y se quedó un rato. Recuerdo a Rijkaard abrazando uno a uno a los jugadores. A Eto'o marcando un golazo (cómo le cambia de palo al portero). A Valdés reivindicándose (qué tendrá que hacer para ir a la selección...). Al hijo macarra de Giuly. A Andrés Iniesta. A Larsson. Gracias Henrik. No te vayas. Recuerdo los mensajes en el móvil. Y muchas otras cosas, muchas, que algunas se perderán y otras no. Y probablemente los goles, los títulos, sean lo de menos. Quizá el fútbol sea sólo una especie de banda sonora como las canciones de Extremoduro que nos recuerdan cuando teníamos 20 años y que no sabemos si nos gustan por la música o por lo que nos traen a la mente. Me pongo muy filosófico y muy blando, sí, pero el fútbol es importante. Lo digo en serio. Y entiendo a los que se meten conmigo por meterme, a mi vez, con Alonso o la Fórmula 1. Pero si hay algo que detesto es la superficialidad de quien sólo sale al sol que más calienta. Ser del Barça no es sólo querer que gane. Es un estado de ánimo. La felicidad sólo se puede entender si se entiende o se conoce la tristeza. Y el Barça es un equipo, o somos una masa de personas, con una lacerante tendencia hacia la depresión, la melancolía y el fatalismo. Por eso quien no lo conozca desde dentro no puede entender lo que significa que el Barça sea el mejor equipo del mundo, el que mejor juega y que, además de todo eso, gane. No digo que sea un sentimiento mejor o peor que otros. Sólo distinto.

Visca el Barça,

Javier

JA EN TENIM DOS

El SANEDRIN es bo soles coneix victories del millor equip del mon, si si Es el BAAAARÇAA.

TOT EL CAMP,
ES UN CLAM,
SOM LA GENT BLAUGRANA
TAN SE VOL DE ON VENIM,
SI DEL SUD O DEL NORD
ARA ESTEM D'ACORD ESTEM D'ACORD
UNA BANDERA ES AGERMANA
BLAUGRANA AL VENT
UN CRID VALENT
TENIM UN NOM
EL SAP TOTHOM
BARÇA BARÇA BAAAAAARÇA!!!!

I per disfrutar vegeu unes imatges dels CAMPIONS

Radiobox en china

Cin cha chi chu wa!

Radio box torna a emetre des de la xina, després de rebre unes cuantes crítiques.

Esta volta hem experimentat el sentit de la ubicuitat, están presents a les festes de muro , a Shangai i a les grades de l'estadi a Montmeló, encara que no es pot anar a missa i repicar.

125: Sense comentaris, no hem aplegat a hora per fer la crítica encara que les cròniques diuen que els nostres s'han dormit al principi i que els ha costat aplegar al lloc on han acabat Tercer bautista i septim faubel. De moment la general va bé.

250: "Lorenzo o com voreles passar i no enterar-se". Cap de setmana en la parra de Lorenzo. El dissabte el monot de barberà li furtà la cartera a plena llum del dia i sense amagar-se i hui ho ha tornat a repetir. Així no es pot aspirar al titol en eixa pasivitat. Per altra banda "miraditas" barberá ha gastat la táctica de dovicioso i li ha eixit bé

moto gp: OÉ OÉ OÉ! Que bó que es pedrosin i com ha sabut controlar a hayden. Rossi ho té ben fotut per a revalidar el títol i comença a patir les mateixes coses que biaggi patia i de les que ell es burlava.

end of transsmission

OE OE OE OE OE OE OE!

oe oe oe oe oe oe oe oe oe oe oe oe oe oe oe oe oe oe

Campeones campeones Campeones!
Oe oe oe
...
Anem sobraaaaaaaaaaaaats

Auela som els millors!!!!

No podia resistir més tenia que escriure algo per al Sanedrin

I ara a per la Champions

20 Anys després... ( By ...)

Aquest cap de setmana passat ha estat el GP de Turkia, on els motoristes espanyols han escrit altra fita històrica.

125.c.c. Vint Anys Després...Podi Nacional.

Després de sortir desde bons llocs els pupilos, de Martinez "Aspar" amb Aprilia, van escriure altra linea en el llibre d'or del Motociclisme nacional.
Hector Faubel, Alvaro Bautista i Sergio Gadea, van ser els afortunats de reviure un podi, integrament formats per pilots nacionals.
Com ja va passar al 1986 en el GP d'Espanya al Jarama, un jove Jorge Martinez Aspar, un veterà Nieto i un jovencissim Manuel Herreros Champi, van fer que tota l'aficció es posara de peu quan van fer podi Espanyol en la desapareguda 80.c.c. amb les temudes " Balas Rojas" les DERBI de la fàbrica catalana de Mollet del Vallés.

G.P.Turkia 2006. ( "Aspar" Cap d'Equip. Bautista(2), Faubel(1), Gadea(3))G.P. Espanya 1986, fa 20 Anys ( Nieto (2), Aspar (1), Champi(3))

250.c.c. Barberà es destapa.

Algún dia tenia que passar, i va ser aquest cap de setmana. Després de que un japonés tombara al màxim aspirant "hui per hui" a guanyar la categoria del quart de litre, el mallorquí Lorenzo, Barberà va fer una de les millors carreres que es recorden mai. La carrera va estar molt disputada i desde les primeres voltes es va posar en les primeres pocisions. Pero per increible que pareixca a 5 voltes per al final encara i havien 9 pilots junts en les primeres posicions.
Així es va arribar a l'última volta amb Barberà entre els 3 primers i despres de molta lluita, va entrar en segona posició, encara que tenim que dir que a dos curves del final va topar amb un dels contraris, i va remontar explendidament.
Aquest cap de setmana Barberà s`ha destapat i ha tret tota la seva ràbia. Que pasarà quan torne Lorenzo a la pista?

MotoGP. No es poden cometre errors.
Dissabte els entrenaments es van fer amb aigüa i això no va anar massa bé per als pilots amb les millors màquines. Així sols hi van poder traure profit les Suzuki ( Vermeulen) i la Ducati de Sete.
Pero el diumenge la cosa va canviar. L'aigüa de nou va ser per a Sete que després d'estar les primeres voltes, quan els pilots de veritat van funcionar, ell va desapareixer del mapa. Que li passa al "pupas" aquest any?
Be, deixem al "pupas" tranquil i anem lo interessant de la carrera. Despres d'unes primeres voltes dominades per motos de segon nivell, les Honda de Hayden, Melandri i Pedrosa no van tardar en apareixer. Rossi també va apareixer pels primers llocs al final.
Pedrosa va fer una de les millors remontades, desde la quinta linia va arribar fins al primer lloc, lluitant amb Melandri, Hayden i Casey Stoner. Una dura lluita que va arribar a la última volta amb tots 3 emparellats. Pedrosa va arriscar més del compte i a poques curves del final. Va caure ( segons ell, va cometre un error que anys anteriors no havia comés.) Finalment va arribar en la 14 plaça dos punts que al final de temporada podrien ser molt valuosos.