Des del principi de temporada que el ojo de Wily veu el que li pareix, desde la Llotja es veuen les coses des d'altre punt de vista.
El United comença guanyant el partit en una jugada personal de Calamaro; al més pur estil Clemente "patadón y parriba".
El ben cert és que el united no va disposar si no recorde mal de més de cuatre o cinc ocasions de marcar en tot el partit. En el derbi contra el muropapel en van tintre moltes més a pesar del resultat.
Sort va tindre de que el contrari no en marcara més de gols, perque, hui si que hi ha que dir-ho Wilancho va ser el millor de l'equip. Si no havera segut per ell quatre en havera apuntat l'arbitre.
Si es vol aspirar a places xampion, es té que mantindre controlat el baló per lo menos dos tocs entre jugadors de camp. En el partit el 80% del temps es va jugar davant la frontal del united on no es van donar més de 2 passes seguits contats desde porteria. Si tot ese joc s'havera fet en el mitg del camp més de un esglai s'havera estalviat la defensa, el porter i la sofrida aficció.
El baló pareixia una bola de foc que cremava als peus del United i d'això s'aprofità el contrari per a tindre el control, dur a remolque al united i fer-los correr com a bojos.
En definitiva, un puntet a pesar de no jugar bé i anar a remolque.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada