Un Dissabte per Oblidar - 24Hores Alcoi

Hi ha dies que son per oblidar. El dissabte va ser un d'ells:

Amb la mandibula desencaixada per dos balonaes en ls 24 hores d'Alcoi vam poder arrivar a la final. Tenia merit pq des de quarts no teniem canvis.En quarts vam eliminar al Full Equip. En semifinal vam eliminar al campió de lliga, la clau, amb un clar i rotund 6-2. Una final disputada contra la Casa Andalucia amb més cor que bon joc va acabar en empat a 1 gol. A partir d'eixe moment tot el que havia digut alegries es van tornar poc a poc en penes. El segon penal em toca xutar-lo. Tenia bons antecedents ja que en quarts vam passar a penals i despres d'una llarga serie d'11 penals guanyave'm i jo concretament vaig fer las tres que vaig xutar un d'ells el decissiu. Primer havia marcat Weto, després marquen els alcoians, xute jo i el porter la para. Xuten els alcoians i gol. Xuta Farico i baló fora. A fer la mà les 24 hores.Tot el patiment, moratons, la cara que la tinc dobla com el fill de GIL, tot no ha servit per a res. Amb el rabo en mig les cames i els plors del Gran Farico se'n tornavem cap a casa amb el cap caxo.

En casa, gitat al sofà, pareixia que la cosa canvia. El Barça està guanyant amb "la mano de Dios" i el Madrid punxa en la Romareda. Pareix que el dia ja no es tan roïn. En la transmissió Robin ja ho diu:"cuidado con los uultimos minutos del madrid i del Barça". Fill de Puta que raó tenia. El dia es per oblidar. Imagine com canviaria la cara de juanet i la de miconet, hidro... i tota la familia culé. Dia per a oblidar.

En fi, tot no pot eixir al gust d'uno i hi ha que apexugar en lo que vinga.

Felicitats al campió. El Barça ha demostrat que no ho mereix.

By MaratonMan.