Festes, La Cronica 2009

Fa un any que estem esperant-les i ja han passat. De nou, un diumenge del mes de setembre acabem les festes del poble.
Anem a intentar relatar com han anat les d'aquest any. En resum, una mica mullades sobre tot per les nits, així que els carrers han estat sempre ben nets per al dia següent.

Escomençem el relat pel dissabte anterior a les festes, les XIII hores esportives. Aquest any amb la gran novetat de l'equip: "Los Otros". I aquestos qui són? Bé, com ja va sent costum al poble, per jugar a futbet sempre està el Gaianes i altre equip que sense desmereixer en ganes i joc fa un molt bon paper. Qui no se'n recorda de equips com el Benicadell, el Tarrassó, Tot Motor o fa uns pocs anys La Música.

Aquest any al final, GUANYADOR 2009 de les XIII hores:"El GAIANES", gran èxit i tots ben contents a fer-se el vermudet que el preludi de festes escomencen i la dansà noctura no espera.

I després d'un dissabte competitiu, arriba la setmana "grande" on la gent prepara la casa i la taula per als convidats i amics que ens visiten aquests dies. Aquesta setmana està plena d'actes i coses però com estem treballant a pocs podem acudir.

Divendres La Vespra i com sempre arribant tard, pero ja diu la dita "val més tard que mai".
A les dotze del mig dia revolteig de campanes, per la vesprà la tradicional ofrena i després les danses pel poble. Aquest any els membres del Sannedrin també s'han repartit la feina i tenim documents gràfics de quasi tots els moments importants de la festa.

Aquí vos posem una imagte de l'ofrena i a continuació i per primera vegada al sannedrin vos posem uns videos de la dansà. Disculpeu que no dure massa pero els músics com els sagristans no poden tocar i anar a la provessó, no es pot tocar i grabar al mateix temps.

"La Dansà". Els ballaors i ballaores de Gaianes recorren els carrers del poble demostrant el seu art dansaor el dia de La Vespra de les Festes Patronals. OLE LA GRÀCIA de les perdiuetes!!!

El futur està assegurat!!!! L´aire del Benicadell dóna forces a les noves generacions del poble...

Per la nit amb una taula ben parada, les botelles anaven tocant-se i amb això la llengua es fa xarradora i en menys de tres hores vam arreglar el món. També hi ha gent que va vindre amb la primera cuxillà de les festes. Les notícies que ens venien del bar no eren massa bones i es que aquest any "la gran clavà" la vam ajornar, es vam declarar en crisis o suspensió de pagos i com "juan palomo, yo me lo guiso, yo me lo como".

Dissabte de bon matí les campanes al vol i la música al passacarrer, aquest any no teniem gaiteiros i es que aquest estiu no hem intercanviat res amb ningú, la crisi es fa notar en tots els llocs.

Tot seguit del passacarrer, la missa, la gran traca i la música protagonista de nou de la festa, també en va fer de les seves, va sortir i es va deixar a les autoritats darrere, i aquestes es van quedar a "vestir sants".

Per la tarda, Gran partida de pilota, on aquest any si que els nostres, el Club de Pilota Valenciana de Gaianes (C.P.V.Gaianes) ens van demostrar les seues arts al raspall. Es nota que havien entrenat, almenys contra els de Castelló de Rugat [ o de les Gerres] es va poder plantar cara. Així mateix aquí el temps ja va escomençar a marejar-se, però el pilotaris del poble no es van fer enrrere i amb aigua i tot que van acabar la partida.


No va passar el mateix amb els músics, que aquests molt més previsors van canviar d'escenari i al vore caure quatre gotes, van buscar un bon cau com és el centre cultural. Allí sense perill que es mullaren els instruments ens van deleitar de la música de banda que tant ens agrada.
No sabem si les notes les van tocar molt o poc puntades però al remat la provessó es va tindre que cancelar, l'aigua caia a canters així que aquest any el dissabte a la nit va ser passada per aigua.
El castell de focs va fer gust a poc, no sabem si el van tirar rapidet per l'aigueta que caia o si la crisi també va banyar la polvora.
Després tots a fer-se el vermut, pero baix de sostre que la nit no va acompanyar gens, aigua i més aigua. Al remat, cap a la matinada encara es van sentir alguns guirigalls al ball. Ho recalquem...guirigalls.

A l'endemà diumenge a les 10 del matí el santet pujava cap amunt a les deu. A les deu i mitja quan vam arribar ja no hi havia coca, sols quatre grans de raïm que per banyar-se la boca va anar bé després de pujar la costera de l'ermita, l'any que vé matinarem més per no quedar-se baix taula. Això si, aquest any les xapes no van faltar. I després de deixar ben net el xapodromo el rogle no va tardar a fer-se.
La cosa no va estar del tot malament, al menys no es va sentir que ningú sortia escabolat. A mitat partida com sempre van passar l'impost revolucionari de "la bandejeta de missa" on tots els jugador de xapa fidels a la tradició van aportar el seu granet d'arena. Ara mireu i escolteu com ballaven les xapes aquest any.....

Tot seguit i després de baixar el santet, este any els aficcionats al ciclisme teniem un acte més.
Anar a vore com passava la volta. Allí, en els punts més interessants de la comarca: al Port de Salem i en la costera del pantano cap a Planes, teniem als nostres membres a l'espera de la "serpiente multicolor". Una mica cansadets però com diuen per la zona, lo que no cure un bon esmorçar, no cura...!!!

Al final els vam vore passar com a bales i de seguida a casa a descansar que la festa continuava.


Per la nit la provessó del santet que per primera vegada compartia protagonisme amb la Mare de Déu de la Llum. Grans portadors de sants molt buscats per la plaça, es van tirar endavant i van traure dos andes en la provessó al mateix temps.

Després les Danses i l'himne a la Mare de Deu. Per la plaça la gent mirava de trobar algun paperet per a llegir i cantar l'himne. És per això que pareix ser que la gent no acaba saber tota la lletra, així que vos la posem aquí per a que qualsevol se'l puga ensenyar i així a l'any que ve cantar-lo tots a una, seguint les ordres del director de la banda. [click sobre la imatge per ampliar]

I per la nit, disco movil i la GRAN CORDÀ, aquest any amb ulleres per no perdre detall.

Ara obrim un parèntesi.

( Pareix ser que les presions de seguretat i les normatives europees estan en contra d'aquests esdeveniments tan arrelats en la nostra cultura. És per això que durant totes les festes sempre ha estat sobre la taula el debat de Cordà si o Cordà no. Desde el Sannedrin es vol animar a tots i totes a cuidar i respectar esta gran tradició de sempre, i especialment a la gent que li agrada la cordà i participa d'ella a no quedar-se quiets veient com ens la trauen.
Necessitem INFORMACIÓ I ACCIÓ.
Si les normatives de seguretat ens fan canviar algo de la festa, ho canviarem, tot siga per la seguretat, el que no volem és que de cop es talle, perque no es puga fer. Sempre es poden fer coses, sempre ens podem adaptar, si fa falta reixa la fiquem, si fa falta monos de pell ho comprarem, la seguretat no implica prohibició, simplement modificació. És per això, que demanem que s'ens informe per a poder tirar endavant una gran tradició del poble, "perillosa" pero tradició que no volem perdre.)

VOLEM CORDÀ!!! VOLEM CORDÀ!!!!
Cridavem fa molts anys pel carrer, i ara també, VOLEM CORDÀ!!!

Dilluns el dia el Cristo, que aquest any sense disfrassos la cosa va estar tranquileta, un parell de cervesses algo de plisplay i la picà escassa. Soles quedaven papes i cacaus i tota la gent a menjarse el " bocadill (algún de jamó y ques)". Discomòbil fins a les 2 i no massa gent. Els xiquillos, la taula de la font vella (sense el català) i la taula del carrer sant francesc (sense les marxes mores, uffff!!) La taula nostra va ser un pupurrí entre els que vam quedar dels nostres i los de tomasín. Al final una vintena. Molt tranquilet i la gent anava desapareixent a mesura que tenia que matinar.

I el dissabte següent com a gran novetat d'aquest any, les disfresses.

Segons diuen va ser una nit un tant light, al ploure la gent es va dispersar i prompte vam fer retirada, almenys es van gitar amb algo en la panxa.
Però la visita en un poble com el nostre de Paco Camps i Rita Barberà amb Fallera i falla inclosa va fer que la nit i les orelles feren palmes.

Aquest va estar segons diuen el millor disfraç [sense desmereixer als altres] amb diferència. Camps Alias vidranca i el caso gurtel. La fallera major que anava de pintura i coloret fins el monyo quin caminar de dona mare!!! I la senyora menstruación, perdó Rita estava realment inconmensurable.
Crec que venien convidats per una familia arrimada més al colom que al capoll. Això junt a la salutació del Sr. Ripoll a la portada del llibre de festes han estat de les coses més destacades i diferents respecte a les de l'any passat.


Aquí vos possem també una foto de la Falla que aquesta gent ens va portar....la vam cremar de seguida. I així amb foc i fum ens despedim fins l'any que vé que ho pugam contar i passar tant bé.


Nota: El Sannedrin agraeix a tots els membres que han ajudat amb imatges i relats.