Encara que en Nadal no hi vam fer crònica, no podem deixar l'oportunitat i caure de nou amb la vagancia de no contar el que passa a la nostra comarca en dates tant assenyalades això que significa la Setmana Santa, i més concretament en la serie d'events i tradicions que es fan.
Anem a resumir en poques paraules i molts fets el que la setmana santa, en concret aquesta del 2008 ha suposat per alguns membres del Sannedrin.
En primer lloc escomençem pel Diumenge de Rams:
Qui no ha tingut mai una palma?, De bon matí tots els xiquets i mes majorets es muden [ Qui no estrena en Rams, no te mans] i s'arremontonen al costat de la creu esperant que el retor vinga a beneir les palmes o els rams de llorer o olivera que són productes més autòctons de les notres terres. I aquest any amb el tema de la decimalà hi havia remulla per a tots els qui en volien.
Anem a resumir en poques paraules i molts fets el que la setmana santa, en concret aquesta del 2008 ha suposat per alguns membres del Sannedrin.
En primer lloc escomençem pel Diumenge de Rams:
Qui no ha tingut mai una palma?, De bon matí tots els xiquets i mes majorets es muden [ Qui no estrena en Rams, no te mans] i s'arremontonen al costat de la creu esperant que el retor vinga a beneir les palmes o els rams de llorer o olivera que són productes més autòctons de les notres terres. I aquest any amb el tema de la decimalà hi havia remulla per a tots els qui en volien.
Al mateix temps i no massa lluny de la nostra comarca a València s'estaven celebran les tradicionals falles i hi va haver molta gent que aprofitant que " el Turia pasa por Valencia" hi van anar a pegar una volteta, o més de una.
I el Dimecres 19, Sant Josep. Dia de esmorçar bunyols i vore cremar les falles. I encara que estavem en setmana santa, sempre s'obri un parentesis i aquest any altra vegada teniem "bula" papal.
Aqui teniu l'escomençament de l'enseça de la cremà de la Falla de l'Ajuntament. Que després d'esperar un hora respecte l'horari oficial, la gent caia com a mosques i els de creu roja amb el pitet feien prou per passar per la gentada. Però amb tot hi va valdre la pena...
Aqui teniu l'escomençament de l'enseça de la cremà de la Falla de l'Ajuntament. Que després d'esperar un hora respecte l'horari oficial, la gent caia com a mosques i els de creu roja amb el pitet feien prou per passar per la gentada. Però amb tot hi va valdre la pena...
S'endinssem en la setmana i ja estem a Dijous Sant, dia d'anar a missa encara que el sermó siga molt llarg i el ciri curt. Però a eixes hores ja hi havia gent que estava per altres terres.
Divendres Sant de bon matí cap a l'ermita. A esmorçar? No, ara no estem en festes i no donen coca, sino a fer penitència, a rememorar el "Via Crucis" o Calvari. Aquest any amb la novetat de la restauració de les "casetes del calvari" que alguna o altra polèmica ha portat. Però al cap i a la fi, el Calvari ha quedat com nou.
I per la nit, cap al Sant Enterro, processó. Aquí i de nou aquest any al poble faltaven portadors. Ja no hi ha escuses, menys un sant, tots es van quedar a la capilla. La falta de portadors cada any es més palpable. Així dons per a vore altres cares es vam tindre que desplaçar a altres llocs de la comarca. Aquí teniu el document gràfic,
I ja hem arribat a Dissabte Sant, aquí ja es tot alegria, l'aranyeta, la llum del ciri pasqual, etc. Aquesta llum és la que ens va fer falta quan les tres caneletes que teniem es van apagar, i es que se'n vam anar de paella per a celebrar que la pasqua estava prop.
Diumenge de Pasqua quan encara no hi ha llum del sol, ja sents el tambors pel poble, d'un carrer a l'altre. I estos que voldran?De bon matí fent soroll, s'anuncia la resurecció per tot el poble.
I a les 6 ben tocades en el campanar, quan la gent ix del bar i el fred ho va permetre s'escomençà El Cant de l'Aurora per tots els carrers. Aquest any algún que altre es va asomar per la finestra pero no es va atrevir a baixar. L'oratge no acompanyava.
I a mig dia després de que el músics hagen anat a tocar a Alcoi la Glòria, cançats per la matinada que s'han pegat, de nou els toca un altra passaeta per a celebrar L'Encontre del Jesuset amb la Mare de Deu.
I per la vesprà, lo més esperat de tota la setmana. LA MONA, hi ha qui la celebra al bar, hi ha qui va a l'Ermita, i qui li surt l'ou per acabar de bollir, hi ha qui se la menja amb "torró de viena" o xocolate, hi ha qui li posen un platan, i hi ha qui la menja amb sobrasà.... però eixa vesprà... tots ens menjem la mona.
