Última Hora

- -

dimecres, de gener 17, 2007

Avui es: SANT ANTONI DEL PORQUET


Felicitats a tots els Tonis, Antonios, Tonets, Lolos, Antonies, Toniques, Tonies iTones!!

I es que avuí a es un dia una mica especial, Sant Antoni del Porquet, patró dels animals. Encara que avuí en dia no hi tenim massa animals per casa, pero les persones som més ANIMALS ara que abans. Per tant,
Felicitat a tots!!!

Be, al que anavem, Sant Antoni del Porquet, una de les dates importants fa uns anys al poble. Era un cap de setmana on un grup de jove, bevien, disfrutaven. Una manera o una escusa de fer festa i de fer que el poble sortira al poble.
Qui no recorda la famosa rifa, es venien bolletes i per la tarda tots a vore a qui li tocava el Porquet ( per cert un any li va tocar a ma uela).
Horari: Pel matí pasacarrer per agafar als festers, missa i traca i després vermut i dinar. Per la tarda concurs de cotos i de cinquet per a les dones, carreres per als xiquets ( nota historica:on Le petit Raul algun any que altre ja demostrava que anava per a gran esportiste, llastima al cafí i les males companyies que han truncat la carrera), carreres de sacs, concurs d'ous bollits, el joc de les cadires i regals per als guanyadors.
ELS PEROLETS!!! si si, ELS PEROLETS!!! ara s'endiuen cucanyes, pero com sempre dic al meu poble sempre han estat perolets. De farina, de caramels, etc, algún que altre colom també sortia. I el més divertit era, quan agafaven a algun despistat que venia encara de fer-se les botelles de café, i tot s'en rien prou d'ell.

I el sumum de la festa era quan tots portavem els animalets a la plaça i el retor ( normalment el de turballos) ens donava una mica de pa i la bendició.
Qui no recorde el Gos de les alcoianes amb aquells vestits tan estravagans, floquets i arreglos varios, abans les agafavem com a rares i ara la gent som tan rara que aquestes coses ja les té com a normals, per exemple això de la perruqueria de gossos.

Un que es una sentimental en dates senyalades recorda els temps passats, millors o pitjors això ho sabrem en uns anys.

1 comentari:

  1. Xé, si que es veritat. Jo m'en recorde un any, jo sería molt xicotet, que a la corda dels perolets el pare de Rafa (l'advocat) va penjar el cuadre de ¡Franco! que havía agafat de l'Ajuntament i ja el tenía a punt per tirar-lo corda avall. Entre el cordell del cuadre i la corda dels perolets allò no corría i al final entre sarpades i crits li'l feren llevar. Si arriba a correr l'unflen a garrotades (al cuadre), jo no sé en aquells anys que haguera passat. Tota la vida m'en recordaré. Xé quina risa, que bé s'ho passavem. Aquesta festa hauría de tornar.
    Salutacións

    ResponElimina