LA LLEBRE AL QUEBRANTAHUESOS 2010

Aigua, vent i molt de fred son els protagonistes de la 20 edició de la Quebrantahuesos 2010.

Tot comença el divendres amb la retirada de dorsal i visita a la fira amb ilustres com olano, beloki, escartin i companyia firmen autografs. Retirem el dorsal i cap a Jaca on tenim l´hotel. Soparet a base de pasta i a les 11.00 hores a la saca.A les 5.00 hores despertà a l´hotel. Som uns 40 cicloturistes de tota la península. Esmorzar a les 5.30 a base de pasta, fruites i bolleria i a les 6.00 eixida cap a sabiñanigo. A les 7.00 estem a l'eixide.Dia perfecte al poble per practicar el ciclisme, uns 12 graus i solet. Al fons, a uns 500 metres d'on estic jo es veu l'arc d'eixida. Una serp de gent per davant i per darrere. Uns 6000 ciclistes prenen l'eixida. Des de que tiren el "chupinazo" fins que passe jo uns 10 minuts.

Primers km de locos. Ritme molt alt, mtja quasi de 40km/h i en pelotó. Dos montoneres guapes però em salve i avant cami de Jaca. Es roda pel pla i baixades molt ràpides. Anem direcció França, passant per Canfranc a buscar el primer port del dia SOMPORT. La pujada es bona, molt llarga però va de menys a més i es puja a bon ritme. A meitat port ja es veuen un nuvolots negres qye van tancant el cel. Al moment aigua (km 35 i no para fins al 170). Com anem pujant la sensació de fred no es molt forta. Al pocs km de coronar anem vegent que molts baixen en direcció contraria. Fins i tot arriba un moment que es pensem que pot haverse suspés la carrera. Ai collons, quan coronem i comencem a baixar em done conter de pq se'n tornavem. La temperatura ha baixat fins els 5 graus. la pluja i el vents son forts i la roba que portem es d'estiu i mullada. La baixa es infernal. La boira es suma als elements i l'organització a de posar voluntaris a les curves amb xiulets per avisar al cclistes de que ve curva. El fred es extrem. No puc cambiar els pinyons, els dits no em responen, tinc de mirar les manetes del frenos per assegurar-me de que estic frenant. la situació es complicada. Els 30 km de baixada es fan interminables. Sols pensem que arribeel pla per descongelar-se. Durant la baixada pense seriament en retirar-me. No puc ni frenar! li comente a Cano que m'anima per continuar endavant.

Recuperem un poquet, el fred ja no me se'n va, el tinc al ossos, i planejem per carrerteres de frança. Passem Escot i encarem el Marie Blanc. Estava desitjan pujar. Port amb poca altura 1035 metres i pocs km 10. Els primers 6 al 4 i 5% i els ultims 4 molt durs, mitja del 12% (com la pujada del pantano per anar a planes). Possem tot el desarrollo 27 dents i amunt. Disfrute pujant pq desapareix el fred però continua la pluja. Molta gent en la pujada i hi ha de anar emb cura de que no et paren pq sino ja no pots arrancar si no t'espenta la gent. Coronem a bon ritme, estem a mitat carrera km105 i carreguem aigua, sals, i menjem un poquet al avituallament.

Baixada forta, perillosa en sec imagineu ploent a canters, torna el fred però avant. De seguida anem a buscar el Portalet, quasi 30km de port. Passem pel desvio que porta al Aubisque. Comencem a pujar a bon ritme. Seguix ploent però pujant no es fa tan dur. Passen els km i arriben al pantà de Artouste. Ara comença la part més dura els ultims 10km son els que més piquen. Torna la boira i el fred que ens acompanyem fins a coronar. Els ultims km està ple de gent animant, la majoria vascos. Sincerament sols pense en lo dura que sera la baixada pq pujant ja tenim molta altura (1800m) i als dits de les mans ja tinc problemes.

La baixada es infernal. Em tremolen fins les dents. No puc cambiar de marxes. Despres d'uns km de baixada parem al avituallament. Els voluntaris m'han de pelar fins el platan pq nu puc. Em possen periodics al pit, m'estaque dos gels amb cafeina i avant. Conforme passen els km i anem baixant la temperatura puja i recuperem el tacte. Sols ens queda pujar la Hoz de Jaca cap al 180 que son 2km al 10%. Una bona paret que la pujem de maravilla. Molta gent animant-nos.

Els ultims 25km son uns passada. Pla picant cap a baix. Es possen Fabian (Cano) i jo a rodar a tope. Ja no plou. Carretera seca. Que bò. Es llancem fins a la meta (km205) a tope i entrem al sprint amb sensacions de cames molt bones. En meta, deixem les bicis i ens fundim en un fort abraç pq acabar hio mereixia. Trobem als dos companys de Muro i ens feleicitem tots, i coincidem en la mateixa opinio. Que PUTA l'hem passat. Que dura ha sigut. Cervessa i pasta son el nostre dinar després de 8 hores i 10 segons per terres pirenaiques.

L'organització a l'endema va estimar que unes 2500 persones es van retirar. Segons ells la prova més dura de les 20 celebrades fins la data. La celebració per la nit en Jaca ja vos la conte personalment, je,je.

Conclusió: Ambient i recorregut son una passada. L'any que ve si consegueixc plaça, TORNARÉ.

PD. Si voleu alguna fotito entreu a la pagina QUEBRANTAHUESOS 2010. El meu dorsal es el 4870.

DÉJAME DORMIR MAMÁ

DÉJAME DORMIR, MAMÁ

Hijo mío, por favor, de tu blando lecho salta.

Déjame dormir, mamá,

que no hace ninguna falta..

Hijo mío, por favor,

levántate y desayuna.

Déjame dormir, mamá,

que no hace falta ninguna.

Hijo mío, por favor,

que traigo el café con leche.

Mamá, deja que en las sábanas

un rato más aproveche..

Hijo mío, por favor,

que España entera se afana.

¡Que no! ¡Que no me levanto

porque no me da la gana!

Hijo mío, por favor,

que el sol está ya en lo alto.

Déjame dormir, mamá,

no pasa nada si falto.

Hijo mío, por favor,

que es la hora del almuerzo.

Déjame, que levantarme

me supone mucho esfuerzo.

Hijo mío, por favor,

van a llamarte haragán.

Déjame, mamá, que nunca

me ha importado el qué dirán.

Hijo mío, por favor,

¿y si tu jefe se enfada?

Que no, mamá, déjame,

que no me va pasar nada.

Hijo mío, por favor,

que ya has dormido en exceso..

Déjame, mamá, que soy diputado del Congreso

y si falto a las sesiones ni se advierte ni se nota.

Solamente necesito acudir cuando se vota,

que los diputados somos ovejitas de un rebaño

para votar lo que digan y dormir en el escaño.

En serio, mamita mía, yo no sé por qué te inquietas

si por ser culiparlante cobro mi sueldo y mis dietas.

Lo único que preciso, de verdad, mamá, no insistas,

es conseguir otra vez que me pongan en las listas.

Hacer la pelota al líder, ser sumiso, ser amable Y aplaudirle,

por supuesto, cuando en la tribuna hable.

Y es que ser parlamentario fatiga mucho y amuerma.

Por eso estoy tan molido. ¡Déjame, mamá, que duerma!

Bueno, te dejo, hijo mío.

Perdóname, lo lamento.

¡Yo no sabía el estrés que produce el Parlamento!

Fray Junípero (1713 - 1784) Religioso franciscano español .

Piensen que fue escrito por este franciscano en el 1700 y valoren su vigencia !

Aplec 2010: Escalfant Motors

Hola!!!! Els motors comencen a calfar-se jaaaaaa!!!!!

Aquest cap de setmana, després de l'assaig dels balls per al sarau-sopar, van fer un xicotet recordatori per a l'Aplec.

Estes són les dates, que és necessiten que tota la gent que vullga participar en l'Aplec tinga en conter:
 26 de juny, a les 10'30 h. a la Plaça, per fer els Ramellets de blat. (tisores).
 8 de juliol, a les 20'00 h. al C. Cultural tots els balladors que participen a l'Aplec, per assajar la dansada pel poble.
Important!!! Perque es confeccionaran les parelles.

-10 de juliol, a les 18'45 h. totes les balladores i balladors de Gaianes que participen a l'Aplec hauràn d'estar a la pista Poliesportiva, per fer-se una foto. I després ja començarà l'Aplec.

Bé s'espera la màxima participació.
Gràcies.

L'Organització

Desustancia: Comarques Tour [25 Juny]

Comença l´estiu i comencen els concerts de Desustancia.


Comencem la gira mundial amb Shakira, però nosaltres anirem adelantant-se a ella fent un concert a Benilloba el divendres 25/06/2010 a les 23:30.

Després de molt de temps la discoteca Ponderosa obri les seues portes i ho fa amb l´actuació Desustancia.

Bè, també farem algun més que encara està per determinar

Aplec 2010: CIRCULAR INFORMATIVA

Amb motiu de la celebració del sisé APLEC DE DANSES DE MARIOLA, que es celebrarà el pròxim dissabte 10 de juliol de 2010, a partir de les 18.30 h de la vesprada, ací, al nostre poble de GAIANES.

Volem informar-vos, que es tracta d'un esdeveniment ,en el qual hi participen tots el pobles del voltant de la Mariola en representació de les respectives dansades, i que es realitzarà pels carrers del nostre poble.

Agrairíem, per tant, la vostra col•laboració i que participàreu a l'hora d'engalanar el poble, amb motiu de la Dansà, a la porta de cada casa: plantes, mantons de Manila al balcó o qualsevol altre símbol de danses i tradicions de Gaianes.

Gràcies per la vostra disposició.

GAIANES PERILLA COM A POBLE?

Segons publiquen els diaris i les noticies d'avuí, volen fumigar els pobles petits al País Valenciana.

Pareix ser que els poblets són els culpables de que els nostres governants gasten massa...

Així dons ja tenim "el decretazo" valencià:

80 pobles en perill d'extinció, i un d'ells podria ser el nostre.

"Hay 80 pueblos valencianos que tienen los días contados. Van a ser suprimidos por la Generalitat en sólo tres años dentro de un ambicioso plan de reordenación territorial.


.....En el centro de la diana de este proceso aparecen las poblaciones inferiores a 500 habitantes.

la Generalitat podrá iniciar "de oficio" el procedimiento de supresión -y su posterior fusión o incorporación- "cuando se acredite la desaparición de alguno de los elementos constitutivos del municipio.....

...Estas fusiones plenas afectarían a las comarcas con más pueblos pequeños: l'Alt Millars, l'Alt Palància, els Ports, el Comtat, el Racó d'Ademús, els Serrans y la Vall d'Albaida...."

tota la informació....http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2010/06/12/80-pueblos-peligro-extincion/713911.html

Aplec: REUNIÓ 11 DE JUNY

ACORDS DE LA REUNIÓ DE L’APLEC DE DANSES
DIVENDRES 11 DE JUNY 19.30H VESPRADA

Es va decidir fer una reunió urgent, perque es necessitava aclarir dubtes que hi havien, varem tractar alguns punts.

1.- Patrocinadors, que tenim la gent organitzadora i els col.laboradors. De moment, tenim Practicel, ens dona les servilletas i mantels, la Cooperativa, 'Oli, la Panaderia de Rosa Mari, també ha dit que parlarà amb el panader per vorer si ens fa una rebaixeta per als bocates. I Jesus Gilabert S.L. ens pagarà els gastos de les pintures i enmarcat dels detallets.

2.-El segon tema, varem acordar els balls a ballar en el Sarau, es ballarà la Jota de Beniganim, que tota la gent la sabem i la Mazurca, per a que els xiquets també ballen, perque la rondalla que ens tocara serà la de Muro.

3.- El dia de l’assaig dels balls serà, el 19 de juny en el centre cultural, a les 18.00h de la vesprada i quan s’acabe ens repartirem els carrers, i anirem a repartir les circulars informatives, per a que tota la gent del poble “sapiga” el que va a fer-se en l’Aplec.

4.- Els detallets es repartiran a cada poble, quan es criden els Caps de Dansa, (Alma i David).

5.-Al final si que es faran les camisetas i tot aquell que vullga camiseta encara que siga de record, o té que dir a Muriel.

*Si algú té alguna proposta que no dubte, en comentar-la.

MEMÒRIA I CALDO... (by RadioBox)

Gallina vella fà bon caldo, això és la sentència que va deixar el nostre amic quan va acabar el mundial 2009, però pareix que ixe mateix caldo no li ha sentat tant bé en este començament de temporà.

Encara no es sabia l'abast de les lesions ja hi haven veus que dien que qui guanyara sense ell a la pista no tenia el mateix valor i que si altre aconseguix el titol a final de temporada, este estarà "devaluat".

Cal dir que per a guanyar campionats hi ha que aplegar "sencer" a final de temporada, i repassant les graelles de hui, i de sempre, han estat plenes de pilots "apedaçats", que al tard o al pronte s'han adjudicat algún títol.

Pensareu que ara vaig a defenestrarlo definitivament, a enterrarlo i posarl-li una corona de flors al damunt; pues no, vaig a fer un poc de memòria i rememorar situacions quasi calcades al que ha passat este ultim cap de setmana.

1992. El doble campió Wayne Rainey no alça cap en la seua Yamaha i un desmelenat Mick Doohan domina el campionat amb mà de ferro fins Assen. En els entrenos del Gp rodant a un ritme que xulejava a tota la graella, cau de manera que quasi perd la cama dreta. Tornaria a pujar a la moto a Laguna Seca i no acabà la carrera: el tingueren que arreplegar de terra al "sacacorchos" perque no tenia prou força per a canviar la moto de direcció.

L'any 1993 el va passar en blanc, però a partir del 1994 fins al 98 uns quants varen patir la seua dictadura. Rainey guanyà el tercer mundial a base de remuntades i de partirse la cara amb Schwantz.

1993. Amb Doohan fora de joc, Rainey defen el titol davant Schwantz. Les motos acaben més de una carrera amb pintura del contrari en els propis carenats i l'igualtat és màxima. En la carrera de Misano Rainey vol escaparse de Schwantz i acaba en la cuneta clavant el casc a terra en tan mala fortuna que des d'entonces està a una cadira de rodes. NINGÚ questinà el títol de Schwantz, però sí que es tingué molt present el que li succeí a Rainey. Així de dures poden ser les carreres.

1997. A Doohan li ha eixit un grà al cul i està al seu equip. Li diuen Alex Crivillé (subcampió al 96). Altra volta Assen, però ara li toca a Crivillé: la mà esquerra se li queda enganxada entre la moto i l'asfalt i quasi perd el dit polze. Conseqüencia: temporada quasi en blanc i quart títol per a Doohan. La pregunta és:¿Que havera passat si Crivi havera estat en condicions?

1999. Doohan cau als entrenos del Gp en Jerez. Ja no tornaría a pujar a una moto de competició. Crivillé pelea el titol en front a la Suzuki de Kenny Roberts, i altra volta NINGÚ questiona al campió.

2010. Mugello. Altre gra al cul en l'equip del campió. Lorenzo domina l'inici de temporada davant una arrancada fluixa del defensor del títol, tot hi ha que dir-ho, recuperant-se de una clavicula trencada. El ritme ja no el marca el campió i hi ha que apretar les dents i remuntar. El resultat ja el sabeu, de moment a l'hospital i a recuperarse. Del que s'emporte el titol a final de temporada, ja en parlarem, que falten moltes carreres....

Una imatge val més que mil paraules:

Funcionaris: A la Vaga?

Fa mesos que estem en crisis, fa mesos que el "paro" creix i no hi ha per on parar-lo.

Fa mesos que els nostres representants tant polítics govern i opocisió com sindicats només juguen al gat i al ratolí, amagant-se de les obligacions i evitant afrontar el problemes que tots tenim.

Fa unes setmanes, el nostre govern ens va sobtar de repent amb una gran retallada de sous i ajudes socials, que especialment afecten al funcionaris i als jubilats. Això va vindre ja que el president americà va agafar el telèfon vermell [ que era l'antic de S.O.S.] per a advertir al nostre amic Josep Lluis que sino feia res la cosa se'n anava a fer la ma. ( clar i ras).

És molt trist que tinguen que vindre de fora per a dir-nos lo bruta que tenim la casa.

En fi, que demà 8 de Juny, segons diuen hi ha convocada vaga de funcionaris i jo a estes altures del dia encara no meu crec. Ha fet falta que els retallaren els sou per a que els sindicats mogueren un dit per la gent treballadora.

Aquests sindicats, no han fet res davant de tots els escandols i abusos dels empresaris i govern, ERE's que van haver, no han fet res per els acomiadaments indiscriminats, no han fet res per un "Paro" que ha pujat a més de 4 milions i és el més gran d'Europa, no han fet res i ara demanen als funcionaris que es manifesten, que facen vaga per a anotar-se el tanto i sortir a la foto.

Penseu si realment fa falta fer una vaga per aquests [ els sindicats i oposició] que no han lluitat per ningú?

No cregueu que la vaga d'un funcionari s'ha de fer d'una manera més intel·ligent a la de la resta.
Han de ser concients que aquest país no pot parar, no es pot permetre el luxe de parar i perdre un sol dia, pero a la vegada la gent hem de repondre contundenment a tots els politics i sindicats amb un clar missatge, que no poden jugar més amb les nostres vides i el futur dels nostres fills.

Si fem cas al que diu la RAE de que és una vaga, "huelga":

huelga.

(De holgar).

1. f. Espacio de tiempo en que alguien está sin trabajar.

2. f. Interrupción colectiva de la actividad laboral por parte de los trabajadores con el fin de reivindicar ciertas condiciones o manifestar una protesta. Huelga ferroviaria. Huelga indefinida.

3. f. huelga revolucionaria.

4. f. Período de tiempo que media sin labrarse la tierra.

5. f. p. us. Recreación que ordinariamente se tiene en el campo o en un sitio ameno.

~ a la japonesa.

1. f. La que realizan los trabajadores aumentando el rendimiento de su trabajo para crear a la empresa un excedente de producción.

~ de brazos caídos.

1. f. La reivindicativa o de protesta que se practica en el puesto habitual de trabajo permaneciendo inactivo.

~ de celo.

1. f. La consistente en aplicar con meticulosidad las disposiciones reglamentarias y realizar con gran lentitud el trabajo para que descienda el rendimiento y se retrasen los servicios.

~ de hambre, o ~ del hambre.

1. f. Abstinencia voluntaria de alimentos, practicada durante un tiempo o, a veces, con carácter indefinido, para forzar los sentimientos de quien puede conceder lo que se pide.

~ general.

1. f. La que afecta simultáneamente a todas las actividades laborales de un lugar.

~ revolucionaria.

1. f. La que responde a propósitos de subversión política, más que a reivindicaciones de carácter económico o social.

Quina penseu de totes aquestes alternatives la vaga que tindrien que fer els nostres funcionaris?

No penseu que seria la de "Braços caiguts", contra qui volen protestar els funcionaris? Contra el govern o contra la societat - contribuent?

Els funcionaris d'aquest país i tota la resta ja es hora de que es manifesten no com diuen, sino com millor resultats s'obtinguen.

Que millor que anar a seu lloc de treball, i cobrar el dia? que millor que anar a l'escola i tindre als xiquets al pati? que millor que en el transport urbá siguen les portes obertes?...etc, etc.
Li farà més mal a Govern això? o que no vagen a treballar i el govern s'estalvie un dia de paga del treball, a més a més de les despesses.

Pensem-ho tots i voreu com una vaga de funcionaris l'hem de plantejar de manera diferent a una vaga en l'empressa privada.

Per tot això,

DEMÀ VAGA, SÍ, PERO TOT EL MON AL SEU LLOC DE TREBALL....

Gallina Vella: Cama trencà. [ By Wanxu]

Al Doctor, ja li s'ha acabat la ratxa. Aquest cap de setmana en el que tenia que ser la seva gran victória davant una aficció totalment vestida de groc, il dotore, la gallina vella va caure, es va trencar la cama i el més important, aquest any ja no sabem si farà o no bon caldo.

Pero es que quan un és vol pareixer a tot alló que admira, passa el que passa:




Una llàstima per al campionat, perque aquest any si que pareixia que l'amic Lorenzo li havia pillat el costat bó i portava una bona ratxeta. Ara segons diuen es cosa de dos, pero al tanto que aquests motoristes són com els toreros que en una setmana es recuperen d'una ferida que per a una persona normal li costaria mig any.
Il dotore, recuperat pronte, que sino, ja estic vegen als "Rosieros" dir que aquest any el mundial sense tú no val, o mil excuses així.

En fi, n'hem al gra que ja ens hem perdut a la palla.....

125: Segueix el campionat nacional de velocitat. Pareix que aquest any les motos sols les tenen els nacionals, l'alcoià, el català i algun que altre convidat. Ojo amb el Marqués que aquest any té molta ganeta.
Res a dir, una altre triplet nacional i ja en van 4 en el que portem de temporada, realment això no dona massa joc. On estan els italians? i els kamikasses japonesos? esperem que no siga tota la temporada així sino ens cridaràn la atenció.

250 [ perdó Moto2]: Iannone, guanya la carrera i un tapat Gadea queda segon. Molt bones carreres s'estan vegen aquest any a Moto2, donen molt d'espectacle. I a Italia que menys que un italià amb nom de iogur guanyara la carrera, l'amic del bages, aquest cap de setmana no ha estat a la altura, esperem que la próxima vaja millor. Ara que si tenim que tindre en conter el campionat per ara no hi ha cap problema.

MotoGP: Aquest any sí. Com dirien els aficcionats del futbol al acabar la temporada....O bé Lorenzo o bé Pedrosa aquest any no poden desaprofitar l'oportunitat. Rosi va caure en els lliures, pareix ser perque portava una roda més gelada que un "frigo dedo".
Una llastima per ell i per a tot el motociclisme...pero a la vegada una molt bona oportunitat, que els nostres campions no deuen desaprofitar. Aquest any les Ducati no van i si corren una miqueta cauen, així que la cosa està clara, les Honda ja estàn fines i les Yamaha ja fa anys.

Jordi i Daniel, Daniel i Jordi....aquest any si.

Sols destacar que el primer assalt alt títol el veí de Castellar es va fer amb ell, a la saca. D'una manera magistral, volta a volta i sense perdre un segon, amb una regularitat espectacular, com li agraden a ell les carreres, sense emoció, sortir primer i a correr....aleeeeeé, i el que vullga que correga darrere.

A Lorenzo li sobra, té encara 25 punts de ventaja en la classificació i ja vos diguem que aquest xic aquest any ja té cabet, així que voldrà traure-li molt de partit a aquesta ventaja....xiquets la cosa s'està possant prou clara pero no es tenim que descuidar....així que ara a disfrutar i que guanye el millor.

SANT JORDIET 2011 ÉS GAIANERO

Així ens de content ens ha avisat avuí el seu pare:

Hola a tots,

El meu fill ha eixit en el sorteix per SANT JORDIET 2011 d'Alcoi !!!!
Tindrem que celebrar-ho.


JORDI PÉREZ MARTINEZ de la filà CHANO, ahir 3 de Juny va ser escollit Sant Jordiet 2011 en la segona assamblea ordinaria.

El pare és felicitat despres de saber la noticia.

"El pare del Sant Jordient 2011 ha vestit i seguirà vestint la camiseta del Gaianes United". Ara té que estudiar-se les obligacions com a pare:




El Sannedrin vol felicitar tant al futur Sant Jordiet com a la Familia, especialment al Pare.

L'Enhorabona!!!!


P.D. Per a mes informació, llegiu aquesta noticia a la web, aquí

Deutes i Burros

DEUDAS y BURROS

Se solicitó a un prestigioso asesor financiero que explicara esta crisis de una forma sencilla, para que la gente de a pie entienda sus causas.
Este fue su relato:
Un señor se dirigió a una aldea donde nunca había estado antes y ofreció a sus habitantes 100 euros por cada burro que le vendieran.
Buena parte de la población le vendió sus animales.
Al día siguiente volvió y ofreció mejor precio, 150 por cada burrito, y otro tanto de la población vendió los suyos.
Y a continuación ofreció 300 euros y el resto de la gente vendió los últimos burros.
Al ver que no había más animales, ofreció 500 euros por cada burrito, dando a entender que los compraría a la semana siguiente, y se marchó.
Al día siguiente mandó a su ayudante con los burros que compró a la misma aldea para que ofreciera los burros a 400 euros cada uno.
Ante la posible ganancia a la semana siguiente, todos los aldeanos compraron sus burros a 400 euros, y quien no tenía el dinero lo pidió prestado. De hecho, compraron todos los burros de la comarca.
Como era de esperar, este ayudante desapareció, igual que el señor, y nunca más aparecieron.
Resultado:
La aldea quedó llena de burros y endeudados.
Hasta aquí lo que contó el asesor. Veamos lo que pasó después:
Los que habían pedido prestado, al no vender los burros, no pudieron pagar el préstamo.
Quienes habían prestado dinero se quejaron al ayuntamiento diciendo que si no cobraban, se arruinarían ellos; entonces no podrían seguir prestando y se arruinaría todo el pueblo.
Para que los prestamistas no se arruinaran, el Alcalde, en vez de dar dinero a la gente del pueblo para pagar las deudas, se lo dio a los propios prestamistas. Pero estos, ya cobrado gran parte del dinero, sin embargo, no perdonaron las deudas a los del pueblo, que siguió igual de endeudado.
El Alcalde dilapidó el presupuesto del Ayuntamiento, el cual quedó también endeudado.
Entonces pide dinero a otros ayuntamientos; pero estos le dicen que no pueden ayudarle porque, como está en la ruina, no podrán cobrar después lo que le presten.
El resultado:
Los listos del principio, forrados.
Los prestamistas, con sus ganancias resueltas y un montón de gente a la que seguirán cobrando lo que les prestaron más los intereses, incluso adueñándose de los ya devaluados burros con los que nunca llegarán a cubrir toda la deuda.
Mucha gente arruinada y sin burro para toda la vida.
El Ayuntamiento igualmente arruinado.

¿Resultado final?:
Para solucionar todo esto y salvar a todo el pueblo, el Ayuntamiento bajó el sueldo a sus funcionarios.

Aixina acabarem .....

Esta serà la nova imatge del govern a partir d'ara després d'aprovar el plà d'austeritat. Ja sabeu "Si ves las barbas del vecino pelar..."

RadioBox a.... ¿Cocentaina!!!???

No, no es que hi haja ningún GP a la vila Condal, el que hi hava era la:




Acudim a l'hora que marca l'organització i este era l'aspecte del Passeig a les 8.30, ja hi hava un grapat de cotxes que ja fa temps que no es veuen pel carrer, i alguna que altra moto coneguda fa acte de presència:

Fins i tot els Carabinieri i la sirena estaven a primer hora del matí per tindrens controlats...

El model més vist en tot el matí. La Montesa Impala. Ahi en teniu un parell:

El seat 600, el motor de l'Espanya dels 60, aixina d'arregladets lluien. Hi haven uns quants:

Fins i tots esportius:

Però tornant a les motos, ací teniu la joia de la corona: una Triumph de 1909

Curiosament soles ens hem trobat en una Bultaco, una Metralla molt bén conservada

I parlant de metralla i metralletes, esta imposava més que els carabinieri

I d'altres que venien "fora de concurs"...

La ruta comença direcció Benilloba, on es té que esmorzar, amb retràs. Indescriptible la fumaguera dels motors 2 temps, el casc antic de Cocentaina pareixia Londres, degut a la gran quantitat de mecàniques d'ixes caracteristiques. Ahi teniu una Vespa, possiblement del primer model fabricat a Espanya

I una Lube, tecnologia punta nacional:

I aixina estava el camp de futbol de Benilloba. Per cert, el terreny estava un poc moll i la integritat de alguna moto perillava per la seua falta d'estabilitat, però així i tot, sense novetat

Encara que, l'organització anava una miqueta colapsada a l'hora de repartir l'esmorzar. Després la ruta ha continuat per Gorga, Millena, Benillup, Benimarfull, Alcosser, Muro, L'Alqueria i acabava en Cocentaina amb un dinar, al que no hem assistit.

Evidentment estes no son les uniques motos que han assistit, també hem vist un bon grapat d'italianes: Ducati, Moto Guzzi, Cagiva... i de japoneses bén poquetes. Si la gent ho demana penjarem les fotos.

Parla "El Sannedrin"...

Així és...

El problema és que en este país portem tant de temps fent les coses malament, i no sols este govern, que ara ens veiem com ens veiem. I a pagar-ho... "pocarropa".

- MERCAT LLIURE. Que conste que jo sóc un defensor del mercat lliure, però és impossible competir contra productes fabricats en païssos on no hi ha ningun tipus de sistema de protecció social, ni de cost de seguretat, ni medioambiental i els treballadors són poc més que esclaus sense ningun dret. Això no és mercat lliure, això és competència desleial, alimentada per les pròpies multinacionals que se´n van a Xina a produïr per dos xavos i ens coloquen el producte ací per una pasta (productes que comprem). Amb el teixit industrial que tenim i la mentalitat en la que funcionen la majoria de les nostres empreses és molt complicat competir amb la famosa, però poc i mal aplicada, I+D+i. Si continuem així ací no queda ni el Tato. (Que conste que no estic defensant el proteccionisme, però sí la competència en les mateixes o similars condicions).

- POLÍTICS. El nostre sistema polític podria funcionar, el problema es que els polítics mai pensen en el interés comú. La desgràcia que tenim en este país es que els polítics que ens (des)governen pensen més en els resultats electorals i en les enquestes que en governar i gestionar el país com toca.

Per a acabar-ho de rematar ara també han embrutat fins el poder judicial. Uns cracks

Però, que es pot demanar d´un sistema que subvenciona als propis partits segons els resultats?? En esta mateixa línea estan els sindicats, 4,5 milions de parats i no passa res, és tocar als funcionaris i anuncien que açò serà pitjor que la revolució francesa. Menys subvencions i més quota per als afiliats.

Ja no vaig a entrar en el tema de la corrupció, perque em cau la cara de vergonya, ahí estan les notícies que ens podem tragar tots els dies a l´hora de dinar, de berenar i de sopar. Entre "pelotazos" i "amiguitos del alma" ho tenim clar. El més indignant de tot és que tinc la sensació que no hi ha absolutament ninguna repercusió per a aquestos personatges que ens roben a tots.

I per a finalitzar, s´han inventat els càrrecs de confiança i assessors externs per a donar-los de mentjar a totes les rates que els envolten. Si l´Administració ja té departaments amb funcionaris especialitzas en totes les árees (medioambientals, urbanístics, judicials,...) i fan la seua feina de forma professional i baix criteris tècnics, qué collons fan estos assessors externs??? Pues fàcil, robar-nos a tots...

- ENTITATS FINANCERES. No sé si riure o plorar. Per a mi, sens dubte, els autèntics artífex de la bombolla inmobiliaria i de la posterior crisi financera. Un exemple molt clar: Xavalet de 20 anys que ha deixat els estudis als 16 perque lluint parets ingressa 3.000 euros al mes (més de la meitat dels quals en negre). Es passetja amb un A3 i viu com un rei. Vol compar-se un pis de 40.000.000. No problem, visita a l´entitat financera i tachannnnnn... ja téns concedit un prèstec pel 100% (o més) del valor de la vivenda. Vaja anàlisi de risc!!!!
Però atenció, qui a tasat el valor d´eixa vivenda? La tasadora "independent" de la pròpia entitat financera.

Una vegada tota l´empastrada feta sí que tenen interés en separar la palla del gra. Els drets de les hipoteques més segures per a mi i els meus amiguets i les hipoteques "basura" a titularitzar-les i a colocar-les als inversors despistats de forma fraudulenta a través de productes financers opacs.

Que ens pillen les trampes que hem fet, no passa res com el sistema financer no pot caure ja donarà la cara Papa Estat per a rescatar-nos, a través de la emisió de deute suportat per tots els contribuients. Nosaltres tanquem l´aixeta de la financiació, estrangülem a les poque empreses que queden, publiquem estudis que diuen que hi ha que apretar-se més el cinturó i presentem resultats "pa cagar-se" per a que el Banc Central no ens intervenisca.

I com a premi de lo bé que ho hem fet, pues jubilació multimilionaria als nostres directius, que s´ho han guanyat.

- FRAU FISCAL. Es molt bonic reclamar drets, ajudes i plans de rescat però la butxaca que no me la toquen. Que si el govern no fa açò, que si fa mal allò, que si la sanitat, que si l´educació, que si... Però si es podem estalviar alguna perra millor. I d´això tots som culpables, sobre tot les empreses. En altres països són els propis ciutadans els que denuncien als fraudulents, però al nostre país encara s´els mira com si foren els més llestos de tots. Eixa mentalitat ha de canviar i als fraudulents se´ls ha de castigar de manera severa, per a que entenguen que qui no contribuisca sobra.


Hi ha molts temes més, però per a mi estos són els que deurien pagar la crisi i no funcionaris, ni treballadors, ni empresaris que treballen de forma honrada...

P.D. Despres de molta discussió aquest ha estat l'unic article que tots els membres del sannedrin hem aplaudit. Tots estem d'acord.

35 Garrotades....

Llegiu aquesta noticia amb atenció...per fí s'han donat conter de la unitat de la llengua.

Podeu llegir tota la noticia al Pais.com d'avuí.



El Consell acepta tras 35 condenas el título de Filología Catalana.

La Generalitat ha abandonado su obstinado rechazo al título universitario de Filología Catalana. Durante años, el Consell se ha negado a reconocer la carrera como eximente del examen del conocimiento del valenciano en las oposiciones de profesorado, a la vez que admitía la validez de muchos otros títulos, diplomas y certificados de rango inferior o incluso desaparecidos (caso del título de Filología Hispánica sección valenciana) que hace décadas que no se imparte en ninguna universidad.

La cabezonería del Gobierno valenciano se ha traducido en la pérdida de 35 juicios contra organizaciones sindicales y universidades valencianas. La política de la Generalitat ha sido recurrir todos los fallos del Tribunal Superior de Justicia valenciano (que le eran desfavorables) al Tribunal Supremo (donde ha sido igualmente derrotado).

La noticia la adelantaron ayer el Sindicat de Treballadores i Treballadors del País Valencià (STEPV) y Accio Cultural del País Valencià, que dejaron para hoy la explicación detallada del paso dado por la Generalitat.

Fuentes conocedoras de los cambios introducidos por la Consejería de Educación señalaron que se trata, sin embargo, de una fórmula alambicada que evita mencionar expresamente la carrera pero le concede total validez. Y que el nuevo método de convocatoria remite a otras normas que ya reconocen la unidad de la lengua.

La Llebre es fa amb la LLuna. ESPECTACULAR!

Ieeeeeeeeeep! Ja estic per ací tot d'un tros.

Hui dimarts ja comence a ser persona He estat dos dies que des de el coll cap avall em feia mal tot.
Vos conte l'aventureta:
Dissabte sis del mati eixiem de Muro (en cotxe) fins Guadalest lloc d'inici del trail. Son i nervis eren els simptomes destacables a eixes hores. En arribar al poble, un cafenet per espavilar-se, retirar el dorsal i xip. Fins 10 minuts abans de les 8 revisar que tenim tot el necessari i obligatori a la motxilla (frontal, manta tèrmica, xubasquero, malles llaergues, xiulet, vendes...)A les 8 del mati espectacular eixida amb vora de 200 "loquets" de tot arreu de la península i molts de fora cap a la presa de Guadalest.

GUADALEST - FAGECA (KM23)

Els primers 6km son relativamen fàcils i tots correm i a partir d'ací comença lo bò, deixant l'asfalt per entrar ja en pista, sendes i pujades molt pronunciades. Km 11 primer avitualament i bones sensacions, menjem un platanet, una barreta i un suc i a correr. Fins a fageca, segon avituallament, venen trams durs Barranc de la canal, Mallà del LLop, Cava de la Neu i Font Roja, amb pujades dures i baixades molt tècniques. Castiguem prou les cames.

FAGECA - BENIARRES (KM44)

Després de menjar i beure un poquet, fixaem i afrontavem el tram més còmode de tot el recorregut. Fins a Beniarrés ens esperavem 21km on podiem correr en la majoria del recorregut. Salvar alguns barrancs, passar per Benimassot, enfilavem el barranc del Cantacuc, on vam trobar el suport i l'anim d'Ernest i Carles que es van acostar amb les bicis i ens van seguir donant ànims fins Beniarres (moltíssimes gràcies als dos). Vam arribar a Catamarruc on estva el tercer avituallament, platan, suc, fixar i cama cap a Beniarrés per el barranc de l'encantada. En arribar al pantà, la tronà que venia amenaçant es va fer present i fins Beniarrés la vam arreplegar tota. Que manera de ploure.

BENIARRES - AGRES (KM 63)

En arribar a Tierra Santa teniem el quart avituallament, amb uns macarrons vomitius que ens oferia francisco "el padre", ens vam canviar de roba i en 15 minuts ja estavem cami del benvolguti sempre dur Benicadell. Que dura se'ns va fer la pujada. Encara no estavem als tossals i de nou aigua a manta. Tota la pujada ploent. El Benicadell va fer mella. Venia un de Granada que sols feia que dir "esto que coño es, de donde salen estas montañas". Quan van coronar, deixà de ploure. Te ous. Fora xubasquero i a correr passant per la Caseta don Miguel, Cava de la Neu, Port d'Albaida. Primera punxaeta seria que en va pegar el bessó. Caminar un poquet, Ibuprofeno (5 en van caure) i arreglat. Pujem pla dels carros i a correr fins Agres (mes aigua).



AGRES - ALCOI

Abans d'arribar a la plaça d'Agres, enfront del Silbe. Allí meravellosa rebuda per tots els agreros, que estaven al carrec del cinquè avituallament. Dos tragos de plis-plai, platans, barretes, gel, dolços, menjem de tot i cama. Afrontem l'ultima pujada dura fins al peu del Montcabrer. Apretem pq ens trobem prou bé i la fem molt ràpida, 40 minuts fins al refugi. Ens diuen que anem en la posició 30 i ens motiva per donar el màxim. A partir d'aci´les forces ja són escases però ho donem tot. La baixada pel barranc del cinc fent-se de nit es bestial. D'allí pujem al preventori, ultim control i avituallament, un suquet i cama. Afrontem els ultims 5 km de nit amb boira i per un tranm prou fotut. Dos bacs, s'enganyem dos voltes i una hora després l'arribada ja esta al davant-


Després de 14 hores i 33 minuts vam conseguir (Gustavo, Toni i jo) creuar meta i conseguir un repte, un somni, una gran aventura.

Sincerament. UNA PASSADA, BESTIAL.

Deixar l'asfalt per la Muntanya [ Mitja LLuna]

La llebre del Benicadell, torna a la carrega amb un nou repte, aquesta vegada deixarà l'asfalt i els camins plans per a entrar en un terreny més pedregós.
Ens comenta que aquest proper cap de setmana acudirà al reclam de la Mitja LLuna, un trail de muntanya que es fa a les nostres serres.

La sortida desdes Guadalest i acabada en Alcoi. Així ens ho conta ell mateix:

Aquest dissabte a les 8 del mati serà l'inici d'una de les aventuretes mes fortes que he fet fins ara. Res més que 80 km de muntanya per davant amb un desnivell possitiu de 4.500 m. (molta tomaca per tan poc bacallar diu la meua dona).
L'eixida serà en Guadalest i des de allí anirem a buscar Serrella, Fageca, Benimassot, Cantacuc, Planes, Barranc de l'encantà, Beniarrés, Benicadell, Port d'Albaida, Agres, Montcabrer, Preventori i Alcoi.

Que vos sembla?
Espere primer no morir en el intento, segon poder acabar, tercer baixar de 14 hores (per poder vore el Barça dissabte a les 22'00 hores) i quart tindre un poquet de força per poder fer-me un gintonic per la nit.
El nom de la carrera es trail mitja lluna.
Si voleu mes informació en www. utmda.com la tindreu.
Ale xicons vos deixe que de pensar-ho ja em tremolen les cames.

MOLTA SORT!!!!

Aplec'10 ....Vols participar?

Fa uns dies [ el 17 d'Abril concretament], les noies que estan organitzan l'aplec es van reunir per a escomençar amb l'organització així com la divisió de tasques, es per això que s'ens demanà que ferem saber a tots els que estiguen interessats en aquest esdeveniment tant important que:

1- La gent que vullga participar-hi, tant ballant o col·laborant en l'organització ho té que dir a les organitzadores. Es pot possar en contacte amb Muriel.

2- Tant els col·laboradors com els balladors al acabar l'acte tindrà el soparet pagat, bocata i beguda.

3- Qui vullga una camiseta de l'Aplec de gaianes que ho diga, el preu serà de 5€.

4- Les organitzadores estan recollint idees per a arreglar els carrers per on passa l'aplec, així que si en teniu alguna vos animem a que la comenteu.

5- El dia 22 de Maig hi ha un assaig de la DANSÀ per a tots i també per als grups dels altres pobles que hi participen. Vindran per a ensenyar-se la dansà que es ballarà el dia de l'Aplec, que son les quatre últimes passades.

6- VOS ANIMEM A TOTS A PARTICIPAR-HI I COL·LABORAR.

Si teniu qualsevol dubte o sugeriment ens ho podeu fer saber, bé mitjançant els comentaris, per e-mail o directament a les persones de contacte que ja vos hem dit.ç


La propera reunió serà: 21 de Maig a les 19:00 hores.