Després de estar una bona temporada sense posar un peu en territori mundialiste esta setmana ho vam fer per la puerta grande i a tutiplén. Els tres dies estiguerem a peu de pista, i per sort durant el dia l'oratge ens acompanyà. Per a molts foren els primers dies de platja de la temporada, per el coloret que presentava la grada que en vore una ullada de sol es desprenia de la roba i es dedicava a fer la fotosintesis, i també per les consecuencies; més de un@ pillà un broncejat roig-gamba.
DIVENDRES:
Després de pasar per la primera aduana (més de 30 euros en peatjes) apleguem al circuit i toca passar el control de passaports dels "Montilla boys": esta vegada l'unic a declarar es la llauna d'olives que és persona non grata a la grada i que es queda a la sala de espera. Cal dir que este control, a pesar de ser exhaustiu, no es tan quisquillós com el que fan "los hombres del Paco" al Ricardo Tormo: allí no et deixen entrar cervessa i ací si mentre estiga dins de plastic.
El soliguer es situa al terreny, pero té poca feina peque la grada està mitg buida.
En la part esportiva ens perdem els primers lliures de 125 i encara no ens sentem Loren tasta el terra de manera que no el vegem passar pel davant nostre en tot el cap de setmana.
Al 250 estava clar que Bautista era el que millor ritme tenia de tots de lluny.
I per acabar d'adobar-ho sessió del Randy assustant al personal que du de paquet.
DISSABTE
Primera sorpresa encara no entrem al circuit; entrem a l'hora de sempre dels disabtes i la cua es de les del diumenge quan aplegues tard. Es decideix pendre mesures per a l'accés del diumenge i no tindre problemes.
Hui al control de passaports el problema l'ha donat un desodorant, ¿però qui collons vol fer olor al frescor salvaje del caribe tenint plisplay i una bona ració de morro de cerdo?
També vam jugar a trileros en l'acces a tribunes. Part de la nostra expedició no tenia seient a l'estadi i marejarem els controls per poder accedir tots a la tribuna. Esta volta si que va eixir bé.
Hui si que el Soliguer entrà en acció, hi ha perdius soltes i no en deixa passar ni una...
125: NO VA MÁS. Un català i en una derbi primers. Si remata la faena el diumenge el flato serà pitjor que el dels alcoians!. Pel demés, els nostres están ahí davant.
250: BAUTISTA SOBRAT, i a Debón (per molt que em pese) li ve gran la moto. Si el del team aspar no guanya es per a matarlo, el seu ritme es infinitament superior al de tot el grup.
MotoGp: ANEU PREPARANT EL DISCO. El dels segadors, perque es veu vindre. Pedrosa domina l'entrenament i el meu amic està missing (es veu que del pet que va pillar de tanta celebració amb nieto)
DIUMENGE
I acudim a les carreres, i no amb puntualitat britànica. Soles 15 minuts de retard i patirem ja els primers embussos, encara que el parquing el tenim localitzat i en un momentet aparquem en primera fila de eixida (important quan acabes).
Al control de passaports cap problema despres dels incidents dels dies anteriors.
Al control de tribuna no ens ix la jugada de trilero. Cadascú ha de portar la entrada i seure al seu lloc. Hui hi ha "acomodadora" i no ens deixa seure a l'escala. Part de l'expedició no pot seure a l'estadi ...
I el Soliguer es passà més temps mirant les perdius que les motos, i no pergué passà.
125: JA TENIA QUE EIXIR EL CAGAFILAES.
La carrera era de Gadea clarament, tenia controlada la situació fins que uno que no sabem d'on es (uns diuen que d'Alcoi, ell diu que de Bocairent ¿s'aclarim?) el trau a final de recta a l'entrada de l'estadi. Remontada per a res per al d'Aspar. A dos voltes del final hi haven molts que dien que IXE anava a guanyar, pero dins de l'estadi, en un lloc on NINGÚ en 5 anys que he vist les carreres in situ ha caigut. TRionf per al gavatxo, i mitja grada cantant la marsellesa. Comencem bé.
250: ¿ES PA MATARLO?
De finitivament no és el any de Aspar, el 125 no va i el 250 pa plorar. ¿La Bocapato no estarà tontejant en Bautista? Tot controlat fins l'ultima volta i a tres curves del final va i la casca. Cara de poker en la grada i sona l'himne italià. En hi han, però no tant com els gavatxos.
MotoGp: UNA PER LO MENOS....
Pedrosa davant, i els altres per darrere. De principi a final, matxacant. Carrera efectiva pero sense emoció; la part possitiva és que vaig saludar al meu amic de manera efusiva de la mateixa manera que ho vaig fer a Valencia el dia que va perdre el mundial.
Si no posen els segadors rebenten, però després de la llegida de cartilla de la volta que guanyà Crivillé (amb bandera mixta catalanoespanyola penjant del pal) la posaren mentre aplegava al box per a no tindre problemes. Si algun dia en guanya una Japucmorime, que li posen el nostrafesta....
I l'any que vé, si podem i cabem a l'hostal, tornarem.
Dilluns al matí intercanvi de regals i germanor entre els dos pobles, Gaianes-Chantada.
I per la tarda... A BALLAR!
