La cordà de Gaianes 2008. [ Exclusiva]

Dins dels actes tradicionals de festes està la nostra benvolguda i sempre polèmica i perillosa Cordà. Aquí anem a intentar relatar que és i com va ser la d'aquest any.

Abans d'escomençar, ens agradaria felicitar al arriscat camera que va estar impassiu a les circumstancies i amb la sang freda per a capturar tots els detalls de la cordà. Aquest és el nostre benvolgut Gebrselassie, que gracies a les seves cametes es va lliurar d'alguna que altra xispa.

N'em per feina, que es fa tard i ve ploguent.

Per als lectors que no sabeu que és una cordà. Farem una petita explicació de la falla:

1- Per a fer una cordà fan falta: Coets, una corda, dos balcons i Ganes, moltes Ganes.
2- La corda es colga dels dos balcons que estaran a banda i banda del carrer o plaça.
3- Sobre la corda, es van penjant les dotzenes de coets. Aquestes s'encenen i desde baix es van estirant per a que vagen caiguent.
4- Els coets en caure encessos els participant els agafen i a correr....mentres aquests fan les eixides.
5- En el nostre poble també està permés anar tirant coets mentres es fa la cordà. [ pràctica que li dona el seu encant: Has d'estar sempre AMB 7 ULLS].

Cordà 2008. [Imatges cedides per Gebrselassie.]

Abans d'escomençar la cordà es fan dos rites:
-El primer és possar-se el mono o el traje militar retirat o els pantalons texans més vells que tingues, els guants de fer olives, unes bones botes, si poden ser de militar retirat millor i una gorra [a!!!, i a partir d'ara, les ulleres que no falten, una recomanació]. Tot seguit agafem el precinto i a donar-li voltes com el Ula-hop i gastar precinto, no siga cosa que després de la cordà quan més olor fa el traje de polvora ens coste poc de treure.
- I el segon acte, vore el arsenal de coets [ qui en tinga], ficar-lo en una bolsa, caixa o carretilla, per evitar que inesperadament s'encenguen, encara que això de vegades passa. Tot seguit es pensa quina serà la estratègia a seguir en la cordà i com rebentarlos tots.

En el seguent video vegem com el nostre intrèpit camara filma l'arsenal de coets, inclus trau alguna que altra paraula de com serà la cremada. [ video avançat en la crònica anterior]

I després de la preparació toca escomençar:

Açi teniu com va escomençar la cordà 2008: Solo Ante el peligro!

Quin camera tenim...no te por. En la segona Eixida, el percans....Ojo a la xispa!!!

Mireu....mireu! Eixa FEMELLA COM CORRE!!!

Pareixia una llebre....: Res que no ens deixen traure la corda. A vore ara...

El camera es el "puto amo": Anima, controla, chilla, amotina.....i també ens ofereix aquestes imatges:

I arribem al final de la plaça...la corda amunt i avall aixina fins a 20 o 25 dotzenes.

Diuen que "el que juga en foc, al final es crema". O qui porta una caixa plena de coets, es pot encendre. Ara com "lo prometido es deuda" i ja esteu amb el caramelo amb la boca lo millor es tragarse-lo per acabar.

Així que com diu al primer video...va tota de colp!!....pero de manera inesperada...

Lo que fan les xispes!!!

Com corria la llebre...volem dir...el camera...


FINS L'ANY QUE VÉ.

Cronica de Festes 2008

Un any més anem a relatar el que ha passat en aquestes festes de Gaianes 2008.

Com a fet diferencial, cal dir que com ja es va anunciar fa uns dies, hem tingut el privilegi de participar al programa de festes, tot un esdeveniment, i a més a més podem constatar que ha tingut prou impacte. Més pels que han callat que pels que han dit res. Pero impacte segur que n'ha tingut.

Anem per feina:

Abans de res, dir que aquest any hem pogut vore que els carrers els faltava algo de pintura potser pel tema de la crisi o veges si serà que la calç no lliga amb el nou adoquí. Ara allò que no es paga en pintura ho van pagar amb els roda-balcons nous. Hi ha qui tenia tota la colecció.

La Vespra:
A l'hora pactada el tradicional repic de Campanes que anuncia les festes.

Per la tarda i apurant, aquest any si que vam arribar a vore almenys com el radio-CD tocava i les ballaores feien la seua. Algun que altre braç caigut i en la apoteosi final, alguna infiltrada dels pobles del costat que sense traje ni res es van atrevir a ballar amb el consequent éxit, pero en algunes ocasions " el habito si que hace al monje".

Per la nit jarana de la bona amb la novetat que els novençans ens van obrir les portes de casa on ho vam passar d'allò més bé. Hi ha qui es va apegar a la cadira. I no va sortir en els tres dies.


El Primer Dia: La Mare de Deu de la LLum. I tocà de Gaita.

Dissabte de bon matí i no a l'hora pactada, les campanes van sonar i despres ens "van tocar la gaita".

Si, aquest any la novetat era que els despertaors oficials ja no era la Banda del poble, sino uns Gaiteiros de Chantada [ Poble amic ]. Aquí teniu un petit fragment d'aquest folklore.

Despres missa major, amb les autoritats [ menys un de cada banda], l'altar ple de retors i el cor Juvenil, que ja tindrien que anar canviant el nom, perque els anys passen i les noves generacions no estan pel "bello canto".

Per la tarda i despres de dinar....Pilota, encara que estava al programa de festes pero en el dia que no tocava així, el dissabte toca pilota.
La partida bona, pero la preparació va ser millor. Ara ja hi ha qui ja ha agafat turno per a participar a l'any que vé. Es lo que té la beguda.

Per la tarda, concert. Ara sí, per la Música del nostre poble, tots ben dormidets i ben contents gracies als gaiteiros, ara ja no tenien escusa de cansera. I la veritat es que ho van bordar.

I despres processó i el castell de focs [ que desde fa uns anys és l'unic que hi ha en totes les festes].

I després de la provessó com és de costum i tradicional toca acudir a la gran sablà.

Enguany hi haven ganes i es van concentrar més de trescentes persones a l’acte. En vista de l’exit de convocatoria hi haven canvis significatius i sorpresas respecte a la de l’any passat.
Per a rebremos teniem els tracicionals cacaus torrats per anar fen sed, però també ens esperaven una bona estesa de gambes embotits i productes ahumats; la cosa pintava bé. El servici esta volta si que portà la cervessa i tots els productes per remullar a l’hora i en temps raonables.
Apart d’estos entrants, enguany sí que podies demanar els plats que més ens abellien, res de sorprenent hasta ixes altures de l’acte.
Les sorpreses començaren a l’hora dels cafés i dels cubalibres. Comença a caure un poc de xirimiri que ascarotà a tota la concurrència que s’alçà de les taules per a buscar refugi. Això significava “perill de sinpa” i la maquinaria recaudatoria entrà en funcionament.
Nosaltres aparaularem que passariem a l’endemà a pagar perque hi hava una miqueta de rebombori i hi hava que establir prioritats. Ahí ens esperava la sorpresa major: a la taula erem 17 persones i sorprenentmen ens havien facturat 17 plats de gambes, on realment hi haven 7 (¿estariem pagant les taules dels que s’alçaren sense pagar??). Solucionat l’error i comentant la jugada més tard amb altres persones que assistiren a l’acte també ens confirmaren que el seu ticket també tenia “erros” pareguts.

A l’any que vé, vorem que ens espera.



Per la nit, conjunt banyat [ es a dir res] i discomobil. Aquest any ja no estava en la carretera, per seguretat. Pero alguna que altra imatge prou trista es va vore pels carrers...si mireu aquest link podreu comprobar que a algú no li va sentar massa be la "Cola".

Vore el Video del Youtube [Imatges encontrades pels membres del Sannedrin al Youtube, el s
Sannedrin no es va carrec aquestes imatges ni del seu contingut].

2on Dia: Sant Francesc de Paula.

I després del pet, a suarlo portant el Sant cap a munt.
A les 10 en punt....el Sant Pujava al galop cap a l'ermita i en arribar a tot el poble s'anunciava amb la nostra benvolguda campaneta, qui no recorde el seu só. Aquí el tenim:

En arribar l'Esmorzar ja estava preparat, coca, cocotes, aigua-sal i també pa i tomaca i cuixot.

Amb la panxa ben plena...al vici... hi ha qui va netejar el xapodromo, pero aquest any entre uns i altres ningú va portar les perres, volem dir les xapes. Així que com ningú estava jugant el retor va tindre pleno en missa. Pero no sabem si en la bandejeta aquesta afluencia es va vore reflectida. Açí també hem de puntualitzar que el cobrador oficial de l'ermita aquest no va passar la bandeja.

Així que amb la panxa plena i tots amb les butxaques intactes... cara avall amb alegria al só de la xirimita. Al Sant li van pegar la volta a la olivera per a que la collita d'aquest any siga bona, i a un altra olivera per a que l'oli estiga a bon preu.

I quan vam arribar al poble, al pobre santet ja no sabia per on li caia el raïm. Menos mal que l'anda es dura i els portadors havien esmorzat com tocaba.

Per la vesprà, passà de Xirimita. Amb la Xafigà de Muro. Provessó i Traca multicolor...

Per la nit...La gran cordà... " hay si haguera portat ulleres!!!".

[ vos posem el caramelo en la boca i vos el llevem. Posteriorment es publicarà un especial Cordà08].

3er Dia. El Cristo.

L'ultim dia...el tema estava un poc tort. Després de tant de dia de festa i de la borrachera de polvora que vam tindre la nit passada...podem dir que va ser un dia de preparació per a la nit.

Al Cristo aquest any també li ho van fer "guapet" despres de la processó. I li van tirar una traca multicolor i tot.

I per la nit LA TROYA. Encara que aquest any no hi havia massa troyano per la plaça.
Es per això que s'ha obert el debat de quan es millor fer els disfrassos. El sannedrin en poc possarà una enquesta on tots poden opinar.

Tambe va faltar el tronco-movil del Totmotor. Ja ho diuen no tots els anys potser diumenge. La menció especial aquest any es per al corralet. I aquí va l'homenatge del Sannedrin a ells:

El 2on Dissabte: El Resopó.

Despres de passar la setmana de dances amb l'unica activitat programada a la que no podiem assistir. La qual va ser el sopar dels jubilats. Va vindre el dissabte. I aquest any ens hem quedat fins al resopó. O com dirien alguns, "a escurar el caldero".
El segon dissabte vam tindre sopar de "sobaquillo" a la plaça, discomobil i una mica més de jarana. La gent va estar animada i destaquem el joc del escondite i el ball de SARDANA que es van pegar a la plaça del poble cantant l'himne del Barça...

Ay! Si ho veu Carod, li ixen les llagrimes. Al pais Valencia ballant Sardanes... [ ssshhht, que no s'entere Camps, que aquest ens talla el grifo]

Al cap i a la fi...totes les festes s'acaben igual, al dia seguent sense ningú al carrer i un dia prou trist...així que com sabeu...

BOIRA AL BENICADELL - PICA ESPART I FES CORDELL

FINS L'ANY QUE VE.

RadioBox a Indianápolis

Dia històric al mundial. No pel que va fer la gent, sino per l'esdeveniment. Després de 100 anys tornen les motos al considerat pels americans com temple del motor. A estos els agrada fer les coses a lo gran però els europeus tenim unes quantes catedrals ben repartidetes que no tenen res que envejar i que tenen molt més color que les ¿desertes? grades de este faraònic complex.

Les nostres conclusions després de vore el que passà foren, apart de fer turisme, que els nostres van anar a per feina, i excepte els de 250, als que els elements no els deixaren treballar, i algo en clar tragueren.

125: JA PUC MORI-ME. Enguany el nivell està per terra. Els unics que tenen nivell enguany son el campió en títol (KO en escafoides trencat) i el menut dels Espargaró (Encara una miqueta tendre però amb molt bones maneres damunt la moto). La teoria que formularem sobre la llimonà de paperet ací pareix que li funcionà al xauet. S'esperà unes voltes a atacar; pegà la fogonà i el salvà la campana, perque Espargaró becà i atacà una volta tard. Si la carrera no havera acabat a la seua distancia establida al tio este a lo màxim al que havera pogut aspirar seria a la medalla de madera.

Total, suposicions apart, ara ve el boato, cosa que els agrada als alcoians:programa especial en la Ser, l'alcalde el retor i els capitans moros i cristians a l'aeroport a rebrelo. Soles falta que li posen un carrer. ¿Pero el individu este no diu que és de Bocairent?; pa lo que li interesa.

250: POALADA DE AIGUA.

Per als nostres mal, perque es una carrera menos per al titol de Simoncelli. I la cosa prometia perque el monot li té ganes i Bautista està a la que salta. Estes coses eren les que es veien a finals dels 80 a 500 i ningú s'escandalitzava dels mossos que es pegaven els pilots.

MotoGp: LA MUNYECA HINCHABLE

La nostra munyequita vestidita de asul té fam de titol i el té a tir sense fer ningún extraordinari la propera carrera. Del nostres dir que a Elies el fastidià la pluja perque en sec rodava dels primers, que al Puto Amo l'aigua li ha sentat com aigua miraculosa i que Pedrosa ha clavat la gamba hasta les celles: canviar de rodes a mitjan temporada no és la solució. De la nit al dia no ixen els resultats en un conjunt que es treballa des de la pretemporà. I hasta final de temporà li tocarà menjarse-les en papes.

I de esta gent em quede en les derrapades de Hayden en entrenos en sec (brutals els xorros de fum que treia la roda) i que va repetir en carrera en banyat (i on no se li van posar de corbata com a la munyequita).

I ja vorem si a la pròxima informem.....

Les Festes 2008 en 6 minuts i mig

Pa que més!!!

Felicitats a l'Autora.

BONES FESTES 2008!!!

Amb els carrers pintats i totes les cases preparades, avuí al migdia desde el campanar s'anunciarà l'inici de les festes 2008.

Campanes al Vol ... i Festa amunt!!!

BONES FESTES A TOTS!!!

Una trista Noticia...

Ja fa olor a Festa....

FA OLOR A CRISTINA!!!!

I mai millor dit, els carrer del poble ja fan olor a festa. Com be sabeu el proper cap de setmana seran les festes del nostre poble, Gaianes, en honor a la Mare de Déu de la LLum, Sant Francesc de Paula i el Crist de l'Empar [ que alguns se n'han oblidat fins i tot al programa de festes].

Passa-carrer de Perols

El cap de setmana passat hi van haver les 13 hores de futbet, el passa-carrer de perols i cassoles i la dansà nocturna entre altres. Aquesta setmana es tota de preparatius i activitats varies, vestir als sants, activitats per als xiquets pero sobretot fer les pastes: madalenes, carquinyols, tortaes i les famoses cristines, tots dolços de la terra amb bona cosa d'atmella i sucre per endolcir unes festes que esperem que tots disfrutem.

Avuí hem rebut un seguit de fotos d'aquesta setmana, els reporters del Sannedrin estan treballant de valent per a tindre en tot moment a l'audiencia a la última. I a tots aquells que no esteu o no estareu al poble en aquests dies, vos volem fer recordar aquelles festes que tan bé ho vau passar en el passat

XIII Hores Esportives... Campio L'Orxa.

Vestint "al Sant".

Plat de Cristines, Madalenes i Carquinyols recien fets.

Le Mister Parla, 13 hores [ By Le petit Napoleon]

Els gaianes torna a enfonsar-se en les XIII Hores
Aquest passat dissabte, el nostre United va tornar a perdre una edició mes del trofeu estiuenc de les XIII Hores de Gaianes.

El 1er partit vam lluitar com tocava i es notava que les forces encara estavem fresques perque vam fer un bon partit front al equip de Muro amb el comandament del Gran Turcas, un 3-3 en el que vam empatar en el ultim moment i amb porter jugador que ens va donar moral.
El 2n partit és va guanyar front als Locos (equip ja habitual en Gaianes i que dona molt de color i sobretot diners en la piscina) per un 6 -2 contundet però que a pesar del resultat és va sofrir durant el partit.
Aixina depenien del resultat del Turcas contra els locos, que van quedar 6-2 també i al reves que la resta de pobles ens va ixir la vena legal (que mira que és raro que ixca en gaianes pero ixque) i és va llençar una moneda al aire quedan el Turcas 1er de grup i el Gaianes 2n.
En altres llocs hagueren posat un arterisc baix de les normes i ficaria "EN CAS DE DUBTE EL
AFAVORIT SERÀ EL EQUIP LOCAL"

Aleshores ens toca jugar front al L'Orxa, equip acostumat en a guanyar tots els poblets i amb millors jugadors tecnica i fisicament que nosaltres, ens vam guanyar amb un clar 3-0.
Sent el L'Orxa a la postre campions del torneig amb un 2-0 front al equip del turcas.
Jo com a tècnic del equip demane disculpes a tot públic per no haver pogut fer res mes.
A l'any que ve serà ó a l'altre

Postdata
Entre la última semifinal i la final és va fer el partit dels xavals juvenils del Gaianes i el equip femeni del Sta. Rosa on els nostres jovens vam guanyar de manera ajustada al equip de Sta. Rosa que jugava de meravella i feien unes jugades trenades que no s'ha vist en Gaianes de fà anys. Va donar gust voreles jugar tant bé al futbol.
au

Le Petit Napoleon

IV CONCERT DE DOLÇAINA I PERCUSSIÓ A GAIANES

Diumenge, 7 de setembre de 2008.
Hora: 19:30 h
Lloc: Plaça Major de Gaianes


PROGRAMA

PRIMERA PART
D’Inestables ...................... Pd ......................... José R. Pascual Vilaplana
Draps Bruts ....................... Ballet .................... Fco. Valor Llorens
Tabal i Saragüells .............. Pas Masero ............ Mario Roig Vila
Nit de Bruixes .................... Suite ..................... Antoni de la Asunción
1.Al caure la mitjanit
2.Sortilegi
3.Aquelarre

SEGONA PART
Olga ................................. Pd ......................... José R. Pascual Vilaplana
Mudayyan Al’Culibri ............ MM ....................... Rafael Faus Uris
Sagittarie .......................... MC ........................ Saül Gómez i Soler
Fantasia Llatina ................. ............................ Antonio de la Asunción

Director: Mario Roig Vila

13 HORES. Crònica d´una mort anunciada

Com a titular d´article en un periòdic esportiu, podriem trobar algo semblant a: "Per segon any consecutiu el Gaianes cau davant de l´equip de l´Orxa".

Però, crec que si analitcem detingudament tot el desenvolupament de les 13 hores esportives, no és d´extranyar que el Gaianes no arrivara a la final.
Fins tres o cuatre setmanes abanç del torneig, no estava clar que aquest any és feren les 13 hores, per falta d´afluencia de jugadors.
Recorde, uns anys arrere, que tots els dies de la setmana desde el mes de Juliol fins últims d´Agost, la pista de Gaianes estava, totes les vespraes, plena de gent jugant al futbito. Enguany, no s´han vist tres equips jugant una mateixa vesprà fins a la setmana d´abanç de la celebració del torneig.

Jo personalment, no crec que la culpa siga de ningú en concret; ni tampoc crec que tinguen raó els que diuen que l´equip comença a ser masa major, perque en molts aspectes de la vida la convinació entre experiència i juventut dona l´exit.
Però, si que considere, que quan una maquinaria (encara que siga perfecta, que per a mí, el Gaianes ha sigut perfecte durant molt de temps) deixa de posar-se en funcianament durant un temps, quan es torna a posar en marxa hi han peces que no funcionen correctament.

Per altra banda, deixar clar, que crec que no hem sabut valorar l´equip de futbito que teniem durant molts anys, i que ens havien acostumat a guanyar-ho tot sempre.

De totes formes, confie en que pròximament, Gaianes tornarà a ser un fortí.

Espere que vos haja agradat i que al menys compartiu un poquet el meu pensament.

Un abraç a tots.

NEUTERSONG

13 HORES. Crònica d´una mort anunciada

Com a titular d´article en un periòdic esportiu, podriem trobar algo semblant a: "Per segon any consecutiu el Gaianes cau davant de l´equip de l´Orxa".

Però, crec que si analitcem detingudament tot el desenvolupament de les 13 hores esportives, no és d´extranyar que el Gaianes no arrivara a la final.
Fins tres o cuatre setmanes abanç del torneig, no estava clar que aquest any és feren les 13 hores, per falta d´afluencia de jugadors.
Recorde, uns anys arrere, que tots els dies de la setmana desde el mes de Juliol fins últims d´Agost, la pista de Gaianes estava, totes les vespraes, plena de gent jugant al futbito. Enguany, no s´han vist tres equips jugant una mateixa vesprà fins a la setmana d´abanç de la celebració del torneig.

Jo personalment, no crec que la culpa siga de ningú en concret; ni tampoc crec que tinguen raó els que diuen que l´equip comença a ser masa major, perque en molts aspectes de la vida la convinació entre experiència i juventut dona l´exit.
Però, si que considere, que quan una maquinaria (encara que siga perfecta, que per a mí, el Gaianes ha sigut perfecte durant molt de temps) deixa de posar-se en funcianament durant un temps, quan es torna a posar en marxa hi han peces que no funcionen correctament.

Per altra banda, deixar clar, que crec que no hem sabut valorar l´equip de futbito que teniem durant molts anys, i que ens havien acostumat a guanyar-ho tot sempre.

De totes formes, confie en que pròximament, Gaianes tornarà a ser un fortí.

Espere que vos haja agradat i que al menys compartiu un poquet el meu pensament.

Un abraç a tots.

NEUTERSONG

Atenció als Caçadors!!!

El Consell creará brigadas en el Serpis y el Benicadell y las ubicará en la Albufera

La masía está ubicada en uno de los extremos de la Albufera de Gaianes, que también será sometida a mejoras JUANI RUZ

M. VILAPLANA La Conselleria de Medio Ambiente tiene previsto crear brigadas de mantenimiento para los parajes naturales del Serpis y la Solana del Benicadell, y pretende ubicarlas en la masía de la Albufera de Gaianes. El departamento autonómico, en concreto, estudiará la posibilidad de que el personal ocupe una de las dos plantas del inmueble, destinando la otra a albergue o restaurante.


Tanto la Solana del Benicadell como la ribera del Serpis fueron declaradas meses atrás paisajes naturales protegidos por la Conselleria de Medio Ambiente, con el objetivo de preservar las riquezas naturales de ambos parajes. Ahora, el propio departamento autonómico tiene previsto crear brigadas para que se encarguen del mantenimiento de estos espacios.
El alcalde de Gaianes, Ismael Seguí, informó que, dentro de esta iniciativa, la Conselleria estudia la posibilidad de rehabilitar la masía de la Albufera para que pueda acoger al personal de las brigadas. "Se trataría -indicó- de arreglar la planta baja, y otorgarle a la de arriba otra función, que bien podría ser un albergue o un restaurante".
Cabe destacar que la Solana del Benicadell contará con una brigada, mientras que la ribera del Serpis tendrá dos, una de las cuáles estará en Gaianes y la otra en Villalonga.
La elección de la masía de la Albufera por parte de la Conselleria de Medio Ambiente está basada en su situación estratégica. La Solana del Benicadell ocupa los términos municipales de Gaianes y Beniarrés, y además el Serpis discurre a escasa distancia de la Albufera.
En los últimos años han sido varios los proyectos que se han manejado para este inmueble, con lo que se espera que este sea el definitivo.

La laguna será acondicionada en septiembre

Los trabajos de adecuación y acondicionamiento de la Albufera de Gaianes está previsto que comiencen a finales del próximo mes de septiembre, según la información facilitada por el alcalde, Ismael Seguí.
La Conselleria de Medio Ambiente y la Confederación Hidrográfica del Júcar han estado preparando un proyecto de acondicionamiento de la Albufera, después de que ésta volviese a aflorar hace algunos años al romperse la conducción que servía para desecar la zona. En aquel momento se decidió mantener y conservar este humedal, a través de un plan que contempla la instalación de una pasarela que rodeará todo el perímetro del lago y que facilitará la visita. También se procederá a la demolición de la caseta situada en el centro de la Albufera, y al arreglo de las pinadas y la balsa de la masía.
Seguí señaló que la inversión ronda los 415.000 euros, de los que un 70% son fondos europeos y el resto de la Conselleria.

Noticia: INFORMACIO.ES